{"id":390564,"date":"2026-02-13T12:51:06","date_gmt":"2026-02-13T11:51:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fiarebancaetica.coop\/?p=390564"},"modified":"2026-03-17T12:40:47","modified_gmt":"2026-03-17T11:40:47","slug":"economia-etica-colombia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fiarebancaetica.coop\/ca\/economia-etica-colombia\/","title":{"rendered":"Quan l\u2019economia es construeix des del territori"},"content":{"rendered":"\n\n
\n
\n\n
\n

Quan l\u2019economia es construeix des del territori <\/h1>\n

Quan l\u2019economia es construeix des del territori <\/p>\n <\/div>\n\n \n

\n
\n

Quan l\u2019economia es construeix des del territori <\/h1>\n <\/div> \n
\n <\/div> \n <\/div> \n <\/div> \n<\/div> \n\n\n

Nari\u00f1o, Col\u00f2mbia: una experi\u00e8ncia amb finances \u00e8tiques, comunitat i futur.<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n \n\n

Una estada al departament de Nari\u00f1o, al sud-oest de Col\u00f2mbia, permet entendre fins a quin punt l\u2019economia pot adoptar formes molt diferents segons el lloc des d\u2019on es construeix. En aquest territori and\u00ed, marcat per desigualtats hist\u00f2riques, per\u00f2 tamb\u00e9 per una forta tradici\u00f3 d\u2019organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria, parlar d\u2019economia vol dir parlar d\u2019aigua, de terra, de cures i de vincles. Vol dir, sobretot, parlar de vida.<\/p>\n\n\n\n

Durant una setmana, tres treballadors de Fiare Banca Etica<\/strong> vam visitar la ciutat de Pasto de la m\u00e0 de l\u2019ONG Alboan per con\u00e8ixer de prop el treball de la Fundaci\u00f3 Suyusama<\/strong> i de les comunitats amb qu\u00e8 col\u00b7labora. El projecte va servir per observar iniciatives econ\u00f2miques arrelades al territori, impulsades des de la cooperaci\u00f3, l\u2019agroecologia i la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria dels recursos. Es tracta d\u2019un model que no busca nom\u00e9s rendibilitat, sin\u00f3 sostenibilitat social i ambiental.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"Infantes,<\/figure>\n\n\n\n
\"Grupo<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Economia amb arrels<\/h3>\n\n\n\n
\n \n\n

El primer contacte amb el territori va tenir lloc a Villa Loyola<\/strong>, un espai de formaci\u00f3 i trobada on es van compartir els valors que orienten l\u2019acci\u00f3 de Suyusama<\/strong>: just\u00edcia, equitat i bon viure. Enmig de cafetals i converses compartides, va emergir un fil com\u00fa present en tots els projectes: la dignitat pagesa com a eix central de qualsevol proc\u00e9s de transformaci\u00f3. Aquesta experi\u00e8ncia que ens convidava a repensar qu\u00e8 vol dir treballar per una economia realment humana.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els dies seg\u00fcents vam rec\u00f3rrer diferents iniciatives per constatar la nostra visi\u00f3. A trav\u00e9s del projecte Mamaluz, <\/strong>les comunitats han integrat agroecologia, ecoturisme i gesti\u00f3 de l\u2019aigua mitjan\u00e7ant un reservori comunitari. A la zona de Coraz\u00f3n de Mar\u00eda,<\/strong> una reserva natural creada i gestionada per la mateixa comunitat protegeix les fonts d\u2019aigua i exemplifica processos d\u2019empoderament femen\u00ed. A Onobuco, <\/strong>un acte de benvinguda ancestral amb m\u00fasica tradicional va posar de manifest la recuperaci\u00f3 del cabildo ind\u00edgena i d\u2019una cultura que resisteix i aguanta passi el que passi.<\/p>\n\n\n\n

El viatge tamb\u00e9 ens va ensenyar com el turisme pot adoptar formes allunyades de la l\u00f2gica extractiva. A la Laguna de la Cocha i al Santuari de Las Lajas, projectes com la Reserva El B\u00faho<\/strong> combinen espiritualitat, cultura i ecologia, demostrant que el turisme pot ser una eina de cura del territori i de transmissi\u00f3 de sabers ancestrals.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"Encuentro<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Sembrant futur des de la comunitat<\/h3>\n\n\n\n
\n \n\n

L\u2019agroecologia i l\u2019estalvi comunitari s\u00f3n altres peces clau d\u2019aquest ecosistema. Les xarxes de producci\u00f3 local, els grups d\u2019estalvi i les anomenades \u201ccistelles verdes\u201d connecten camp i ciutat a trav\u00e9s del consum responsable. Al restaurant de l\u2019Associaci\u00f3 Flor de Monte<\/strong>, un \u00e0pat elaborat amb productes locals va fer tangible la sobirania aliment\u00e0ria que aquestes comunitats defensen. Finalment, la jornada es va tancar amb una caminada fins a una cascada, imatge simb\u00f2lica de l\u2019aigua com a font de vida i cohesi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un dels elements m\u00e9s rellevants que vam observar al llarg del recorregut va ser el paper central de les dones.<\/strong> Des de projectes d\u2019agroecologia fins a iniciatives de transformaci\u00f3 aliment\u00e0ria o gesti\u00f3 comunit\u00e0ria, s\u00f3n elles qui lideren molts dels processos econ\u00f2mics, combinant producci\u00f3, sosteniment del territori i transmissi\u00f3 de coneixement. La seva contribuci\u00f3 no \u00e9s access\u00f2ria, sin\u00f3 estructural.<\/p>\n\n\n\n

La joventut tamb\u00e9 hi t\u00e9 un paper destacat. En municipis com Taminango, La Uni\u00f3n o San Lorenzo<\/strong>, projectes de caf\u00e8, forns comunitaris, espais juvenils i grups d\u2019estalvi ofereixen alternatives reals a l\u2019abandonament del territori. S\u00f3n iniciatives encara fr\u00e0gils, per\u00f2 apunten a una altra manera d\u2019entendre el desenvolupament: menys extractiva, m\u00e9s lenta i profundament vinculada al lloc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n<\/div>\n\n\n

Finances \u00e8tiques al servei del b\u00e9 com\u00fa<\/h3>\n\n\n\n
\n \n\n

En aquest context, les finances \u00e8tiques esdevenen una eina clau. <\/strong>Quan deixen de ser un fi en si mateixes i es posen al servei de la dignitat, la just\u00edcia social i el b\u00e9 com\u00fa, el cr\u00e8dit i l\u2019estalvi poden actuar com a palanques de canvi real. No sense tensions ni l\u00edmits, per\u00f2 amb una clara voluntat de coher\u00e8ncia entre valors i pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019experi\u00e8ncia lal vam tancar a la seu de la Fundaci\u00f3 Suyusama<\/strong> amb un sentiment compartit de gratitud. Ens emportem l\u2019aprenentatge que una altra economia no nom\u00e9s \u00e9s possible, sin\u00f3 que ja s\u2019est\u00e0 construint, dia rere dia, des de l\u2019arrel. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019intercanvi, l\u2019estada a Nari\u00f1o <\/strong>va ser una trobada entre diferents maneres d\u2019entendre el m\u00f3n. Des de Fiare Banca Etica<\/strong>, confiem que aquesta experi\u00e8ncia ens serveixi per afrontar nous projectes al nostre pa\u00eds, arrelats al territori i a una economia amb valors.<\/p>\n\n\n\n

Nari\u00f1o <\/strong>no ofereix receptes universals. El que mostra \u00e9s que hi ha altres maneres possibles de fer economia quan aquesta neix del territori, de la cooperaci\u00f3 i de la confian\u00e7a. <\/strong>En un context global marcat per la crisi clim\u00e0tica i l\u2019esgotament dels models dominants, aquestes experi\u00e8ncies no s\u00f3n anecd\u00f2tiques: s\u00f3n laboratoris vius del que podria venir.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed el resum complet de l’experi\u00e8ncia de formaci\u00f3<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"Equipo<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n<\/div>\n\n\n
\n \n\n

Photo credits<\/em><\/p>\n\n\n\n