Propaganda pel Fet! no va néixer per a encaixar en la indústria, sinó per a qüestionar-la. Aquesta discogràfica independent catalana, que alhora és oficina de contractació de directes i també gestiona drets de propietat intel·lectual, porta dècades apostant per projectes que no responen a la lògica comercial ni busquen l’èxit efímer de l’algorisme. El seu objectiu sempre ha estat el mateix: fer cultura amb sentit, identitat i discurs propi. I fer-ho acompanyant els artistes de manera mutual i amb una transparència a la qual la indústria musical és habitualment aliena.
Una trajectòria dins de la cultura independent
En un mercat que prioritza els èxits ràpids i virals, a Propaganda pel Fet! la defineixen la constància i la voluntat de construir a llarg termini, amb rigor, atenció al detall i coherència cultural. El seu recorregut, al llarg de ja 30 anys, no es mesura en indicadors de popularitat digital (tot i tenir-los), sinó en la consolidació d’una xarxa estretament vinculada al territori (arreu del món), a la llengua, als moviments socials, a la transparència i a un acompanyament artístic que posa els artistes al centre i els aporta el know-how acumulat per la cooperativa.
Al llarg de la seva història, han acompanyat propostes musicals que entenen la cultura com una eina d’expressió col·lectiva, de transformació social i més enllà de cada individualitat per generar espais de construcció d’imaginaris compartits.
Des del seu naixement el 1996, han estat plataforma per a desenes de formacions que s’han convertit en referents de la música popular i combativa. Entre elles destaquen Obrint Pas, Smoking Souls, Auxili, Marala, Zoo, Ovidi4, Pirat’s Sound Sistema, La Raíz, Dr. Calypso, La Carrau, Feliu Ventura, Maio, KOP, At Versaris, Ràbia Positiva i moltes altres.
Actualment, el catàleg s’amplia amb projectes com Lia Kali, Svetlana, Xavi Sarrià, Tribade, Elane, DJ Trapella, Boom Boom Fighters & Cookah P, Groggy Rude i Llengua Morta…

La música com a eina social i comunitària
En el context actual d’hiperconnectivitat mediada per plataformes i dispositius mòbils, la música no es queda als auriculars. Més enllà de la necessitat econòmica d’estructurar un projecte amb una àrea de contractació de concerts, a Propaganda pel Fet! s’aposta per la música en directe com a retorn necessari de la música gravada: és als escenaris i a les pistes de ball on la música ens permet connectar i generar comunitat, al voltant de la música i de moltes altres coses.
En un moment en què tot tendeix a individualitzar-se, iniciatives com aquesta continuen apostant pel col·lectiu, reforçant vincles i donant lloc a formes de participació més vives.

Com el finançament ètic impulsa aquestes iniciatives
El repte no és només crear aquests projectes, sinó acompanyar-los des del seu inici, inserir-los en les lògiques d’un mercat complex i fer-los viables en el temps mantenint les seves constants vitals arrelades a la independència i als valors de l’economia social i solidària. La banca convencional no ha apostat mai per la cultura independent, ja que aquest tipus d’iniciatives no encaixa en una lògica basada únicament en la rendibilitat financera immediata.
Això deixa fora projectes que generen un valor cultural i social incalculable. Davant d’això, la banca ètica introdueix una altra mirada, on l’impacte també compta. Gràcies a aquest enfocament, Propaganda pel Fet! pot desenvolupar-se sense dependre exclusivament de les dinàmiques del mercat financer i enriqueix i diversifica l’ecosistema cultural.
Cultura, comunitat i transformació
Propaganda pel Fet! forma part d’aquesta cultura que construeix, genera comunitat i manté vives maneres de fer allunyades del massiu. La seva existència és el resultat de decisions econòmiques amb propòsit, d’escollir quins projectes han de tirar endavant més enllà de la rendibilitat econòmica. Perquè quan canvia la manera de finançar, la cultura guanya espai i veu.

Photo credits
- Imatges de Propaganda pel Fet! (2026)
Repensar l’habitatge des del col·lectiu
Començar de zero no significa està sol
Per què unes històries arriben al cinema… i altres no?
Més enllà del maó: Construint el dret a l’habitatge al segle XXI
Como Una Cabra: emprenedoria femenina que sosté el medi rural