En aquests mesos de bombardejos indiscriminats contra la població civil a la Franja de Gaza, després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, sovint ens hem preguntat – com a Banca Ètica i com a comunitat – quines iniciatives cal prendre per contribuir a posar fi al que es configura com un genocidi del poble palestí. Un horror que ens pensàvem que no veuríem mai: només cal pensar en els trets contra les persones exhaustes mentre esperaven la distribució dels escassos aliments disponibles, o en els innombrables atacs deliberats a escoles que allotgen refugiats, a més d’hospitals i treballadors sanitaris en servei.

Les persones assassinades per les bombes israelianes a Gaza ja pugen a més de 68.000, segons les últimes estimacions, gairebé amb certesa a la baixa. A aquest tràgic balanç se sumen 120.000 ferits i dos milions de persones desplaçades, una xifra fins i tot més gran que la de l’èxode forçat de la població àrab palestina durant la Nakba (la «catàstrofe») del 1948, quan es va fundar l’Estat d’Israel en finalitzar el mandat britànic a la regió. Sense oblidar les accions violentes dutes a terme a Cisjordània per colons israelians (sovint protegits per l’exèrcit de Tel-Aviv o els desallotjaments forçosos, les demolicions d’habitatges i la destrucció de negocis a Gaza, tot conformant un panorama dramàtic i inacceptable.

Sobre el genocidi contra la població palestina s’hi ha expressat directament l’Institut Lemkin per a la Prevenció del Genocidi, un observatori internacional i centre d’incidència dedicat a prevenir genocidis, inspirat en el treball de Raphael Lemkin, jurista polonès d’origen jueu que va encunyar el terme «genocidi» i va ser el principal impulsor de la Convenció de l’ONU de 1948 per a la prevenció i la sanció d’aquest crim. També ho ha denunciat en múltiples ocasions la relatora de l’ONU per als Territoris Palestins Ocupats, Francesca Albanese, que des de fa mesos treballa incansablement per visibilitzar el que està passant. Ha publicat diversos informes en relació amb la qüestió palestina, com l’estudi «D’una economia de l’ocupació a una economia de genocidi», presentat al Consell de Drets Humans el juny de 2025, en el qual va revelar les dinàmiques econòmiques i la complicitat del sector privat global, inclòs el financer, que incentiven que continuï la massacre de la població palestina. I és en aquest últim pla en particular on s’ha d’actuar. Avui mateix les Nacions Unides han publicat, després de mesos d’investigacions, que el que està passant a Palestina és un genocidi.

En els últims mesos, des del banc, hem organitzat, en col·laboració amb Metges Sense Fronteres (Itàlia), una recaptació de fons per donar suport a les activitats humanitàries de l’organització a Gaza. Posteriorment, vam impulsar una segona campanya de finançament col·lectiu, els fons del qual es van destinar a una sèrie de petits agricultors palestins, les activitats dels quals van ser danyades o destruïdes per colons israelians. A més, hem donat suport a la nostra entitat sòcia Acad Finance, una organització de microfinançament palestí amb la qual tenim projectes en curs des de fa anys al territori, i a moltes de les nostres realitats clientes que operen a Gaza i als Territoris Ocupats.

Però no ens podem aturar aquí quan cada dia presenciem les notícies sobre les atrocitats comeses per Israel. Volem contribuir, en la mesura que sigui possible, a posar fi a aquesta ocupació que ha estat declarada il·legal segons el dret internacional.

Com continuar actuant

Continuar instant el govern espanyol a aprovar el Reial decret llei sobre l’embargament d’armes a Israel.

Adherir-se a la Campanya “Alto el foc ara mateix” de la Coordinadora d’ONG i al manifest ‘No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa’ un clar posicionament contra les polítiques bèl·liques que continuen guanyant força al Vell Continent, secundat per més de 800 organitzacions, com també més d’un centenar de persones destacades del món de la cultura, l’acadèmia i l’activisme.

Donar a la campanya per Gaza de les nostres entitats de la Taula de sòcies de referència: entreculturas i Càritas.

O al nostre micromecenatge de Banca Etica amb Metges sense fronteres.

Participar en les concentracions, manifestacions i marxes a les diferents parts del país com les que tindran lloc el 18 de setembre per donar suport a la Global Sumud Flotilla i el 4 d’octubre per commemorar dos anys de genocidi.

Fer servir el boicot com a forma de resistència no violenta, i verificar quines empreses estan implicades amb Israel a través de la llista de No compreu l’ocupació i la campanya BDS.

Hem de continuar pressionant per exigir justícia i llibertat per al poble palestí i per a totes les comunitats víctimes de la violència i la negació de drets humans i civils. Triar un banc com a Banca Ètica, que no finança el sector armamentístic, és un pas important en aquesta direcció.

El nostre compromís amb les finances en defensa dels drets humans

Hem de continuar fent sentir la nostra veu i exigir justícia i llibertat per al poble palestí i per a totes aquelles persones i pobles innocents que veuen els seus drets humans vulnerats. Triar Fiare Banca Etica és un gran pas cap a aquesta direcció. La decisió de no invertir en empreses que es dediquen a la indústria bèl·lica i al sector armamentístic no es queda en un posicionament ètic, sinó en un compromís concret que aspira a construir un sistema financer i econòmic que no propiciïn conflictes i violència. A través de què triem finançar estem prenent decisions que afavoreixen i donen suport a la pau, la justícia i els drets humans.