Les finances no són neutrals en els conflictes armats. Avui, més que mai, el lloc on dipositem els nostres estalvis té conseqüències directes en un context global marcat per l’escalada bèl·lica. Amb aquesta preocupació de fons, Fiare Banca Etica ha impulsat la trobada “Finances per la Pau” a Bloc 4, un espai per plantejar la responsabilitat del sistema financer en els conflictes armats i donar visibilitat a les alternatives reals que ja existeixen des de l’economia social i solidària.
La periodista Laia Altarriba, del mitjà Crític, va moderar la sessió aportant una mirada centrada en el paper del periodisme independent en la comprensió d’aquests conflictes. En un ecosistema informatiu saturat i fragmentat, mitjans com Crític són clau per oferir contextos que permetin entendre no només les causes polítiques de la guerra, sinó també les estructures econòmiques que la sostenen.
Durant la trobada, Ada Colau va apel·lar a la necessitat de transformar la impotència en acció col·lectiva, recordant que la força de la humanitat rau en la seva capacitat de fer-se escoltar. Va posar com a exemple mobilitzacions recents com la Flotilla o les vagues massives a Alemanya i Itàlia, que han generat un efecte de “bola de neu” i una consigna compartida: “No en el nostre nom”. Un missatge que connecta amb el posicionament del Grup Banca Ètica, que es declara fermament contrari al rearmament europeu i defensa que la seguretat no es construeix des de l’acumulació d’armes, sinó des de la justícia social i la cooperació.
Del compromís a l’impacte: l’acció del Grup Banca Etica
La concreció d’aquest compromís va arribar de la mà de Tai Bonato, de Cresud, que va detallar la tasca que el Grup Banca Etica desenvolupa a Palestina des de la seva fundació. Des del 2007, el suport s’ha centrat a enfortir les microfinances en zones rurals i agrícoles a través d’Acad, contribuint a l’autonomia econòmica i a la capacitat de resistència de la població local.
Aquest compromís també es tradueix en xifres d’impacte directe: una recaptació de 100.000 euros per a Metges Sense Fronteres —finançada a parts iguals per donants i per Etica Sgr—, 33.000 euros destinats a microempresaris i més de 40.000 euros recaptats en l’últim crowdfunding per cobrir necessitats bàsiques de la infància palestina durant l’hivern.
Qui finança la guerra?
Per acabar, Jordi Calvo, del Centre Delàs, va aportar una lectura tècnica i crítica per dimensionar l’abast del repte. Els seus estudis sobre la inversió en armament d’Israel en els darrers anys apunten a una realitat incòmoda: una part significativa d’aquesta maquinària bèl·lica compta amb finançament de bancs espanyols.
Una anàlisi que reforça una de les idees centrals de la jornada: el destí dels nostres estalvis no és neutral. La desvinculació del sistema financer respecte de la indústria armamentística apareix així com una condició clau per avançar cap a models que situïn la vida i els drets humans al centre.
