Teresa, comencem pel bàsic: d’on venen aquests fons i què significa, en la pràctica, que una part dels beneficis es destini a les fundacions del Grup?

Provenen dels beneficis de Banca Etica. Una part es destina a l’enfortiment del patrimoni, que és una elecció necessària per a l’estabilitat, mentre que una altra es dirigeix a fins socials i culturals. Quan parlem de “liberalitats” utilitzem un terme tècnic que pot sonar una mica estrany, però el significat és senzill: són recursos que el banc posa a disposició per a activitats que no tenen un retorn econòmic directe, però que són coherents amb la seva missió. Aquests recursos es confien a les dues fundacions del Grup (Fondazione Finanza Etica i Fundación Finanzas Éticas), que els utilitzen per construir projectes, itineraris formatius, activitats de recerca i iniciatives als territoris.

El fet que aquesta assignació sigui estable en el temps marca una diferència clara, perquè permet treballar amb continuïtat en projectes plurianuals, consolidar xarxes i desenvolupar recerca i formació sense haver de començar de zero cada vegada.

Si haguessis d’assenyalar les activitats que millor expliquen com han utilitzat aquests recursos les dues fundacions el 2025, per on començaries?

Començaria per una idea: aquests recursos serveixen per fer possible un treball continuat que uneix recerca, formació, producció cultural i treball en xarxa.

Un exemple és l’Informe sobre les finances ètiques a Europa, que les dues fundacions realitzen juntes des de fa anys amb la FEBEA. És un treball de recerca que ajuda a orientar el debat i a qüestionar algunes idees dominants sobre les finances.

A més, hi ha tot el treball d’educació i divulgació, que es canalitza a través de diferents eines i projectes. A Itàlia, per exemple, hi ha Valorilab, EtiCall, la Summer School de la Fundació (que ja va per la seva tercera edició) i, a Espanya, lab.valorsocial. Són espais que recullen continguts i itineraris pensats per ensenyar les finances de manera crítica. Aquest treball s’entrellaça amb l’activitat a escoles, universitats i centres de formació, on oferim eines per interpretar la relació entre els diners, els drets, el treball, el medi ambient i la pau. A Espanya, aquest mateix treball es desenvolupa també a través del Premi Arcadi Oliveras i la Xarxa per a l’Educació en les Finances Ètiques i Solidàries, una xarxa que involucra centres educatius de tot el país, juntament amb cursos, conferències i col·laboracions culturals que continuen creixent cada any.

Una altra dimensió important és la de l’accionariat crític i les xarxes d’implicació. Penso en l’experiència de SfC-Shareholders for Change, per exemple, que permet treballar al costat d’altres inversors responsables europeus en temes complexos com els drets humans, el clima, la fiscalitat o les tecnologies d’alt impacte, incloses les armes autònomes.

A això s’hi suma la tasca editorial i cultural, que a Itàlia es realitza a través de Valori.it i a Espanya mitjançant ValorSocial, i que té un paper essencial en la construcció d’informació i llenguatges accessibles, ampliant l’interès del públic en aquests temes.

Finalment, hi ha experiències més específiques que ajuden a entendre com aquest treball es tradueix també en espais de debat concrets. A Itàlia, el col·lectiu D!F. Donne in finanza (Dones en finances) s’ha consolidat com un espai de reflexió i disseny. A Espanya, la  Fundación Finanzas Éticas ha acompanyat la posada en marxa del Grup de Dones per Fiare.

Un àmbit que travessa moltes de les activitats de les fundacions és la relació entre les finances i la pau, que també es concreta en el treball sobre la indústria armamentística. Entre els diversos projectes que s’estan realitzant, què et sembla més útil destacar?

És un treball que portem temps impulsant i que es desenvolupa de formes diferents en tots dos contextos.

A Espanya, la Fundación Finanzas Éticas col·labora des de fa anys amb el Centre Delàs d’Estudis per a la Pau, un centre de recerca independent que estudia el comerç d’armes, la despesa militar i el paper de les finances en el sosteniment de la indústria bèl·lica. És una labor d’anàlisi que aporta dades i eines al debat públic.

A Itàlia, aquest compromís es tradueix en projectes com ZeroArmi, desenvolupat per ajudar a comprendre el vincle entre les finances i la producció d’armament. Amb el temps, aquest treball ha guanyat espai en contextos molt diversos: les edicions de 2024 i 2025 han estat descarregades per més de 3.500 persones i hem realitzat més de 20 trobades públiques. L’objectiu és construir eines per analitzar la relació entre les finances i la pau i, quan sigui possible, contribuir a orientar-la.

Gràcies, Teresa!

Cita destacada: Pròxima Assemblea de persones sòcies de Banca Etica el 16 de maig de 2026 a Ancona (Itàlia), a Vigo (Pontevedra) i en línia.