Nariño, Colòmbia: una experiència amb finances ètiques, comunitat i futur.

Una estada al departament de Nariño, al sud-oest de Colòmbia, permet entendre fins a quin punt l’economia pot adoptar formes diferents. Tot depèn del lloc des d’on es construeix. En aquest territori andí, marcat per desigualtats històriques, però també per una forta tradició d’organització comunitària, parlar d’economia vol dir parlar d’aigua, de terra, de cures i de vincles. Vol dir, sobretot, parlar de vida.

Durant una setmana, tres treballadors de Fiare Banca Etica vam visitar la ciutat de Pasto de la mà de l’ONG Alboan per conèixer de prop el treball de la Fundació Suyusama i de les comunitats amb què col·labora. El projecte va permetre observar iniciatives econòmiques arrelades al territori. Aquestes s’impulsen des de la cooperació, l’agroecologia i la gestió comunitària dels recursos. Es tracta d’un model que no busca només rendibilitat, sinó sostenibilitat social i ambiental.

Economia amb arrels

El primer contacte amb el territori va tenir lloc a Villa Loyola, un espai de formació i trobada on es van compartir els valors que orienten l’acció de Suyusama: justícia, equitat i bon viure. Enmig de cafetals i converses compartides, va emergir un fil comú present en tots els projectes: la dignitat pagesa com a eix central de qualsevol procés de transformació. Aquesta experiència que ens convidava a repensar què vol dir treballar per una economia realment humana.

Els dies següents vam recórrer diferents iniciatives per constatar la nostra visió. A través del projecte Mamaluz, les comunitats han integrat agroecologia, ecoturisme i gestió de l’aigua mitjançant un reservori comunitari. A la zona de Corazón de María, una reserva natural creada i gestionada per la mateixa comunitat protegeix les fonts d’aigua i exemplifica processos d’empoderament femení. A Onobuco, un acte de benvinguda ancestral amb música tradicional va posar de manifest la recuperació del cabildo indígena i d’una cultura que resisteix i aguanta passi el que passi.

El viatge també ens va ensenyar com el turisme pot adoptar formes allunyades de la lògica extractiva. A la Laguna de la Cocha i al Santuari de Las Lajas, projectes com la Reserva El Búho combinen espiritualitat, cultura i ecologia, demostrant que el turisme pot ser una eina de cura del territori i de transmissió de sabers ancestrals.

Sembrant futur des de la comunitat

L’agroecologia i l’estalvi comunitari són altres peces clau d’aquest ecosistema. Les xarxes de producció local, els grups d’estalvi i les anomenades “cistelles verdes” connecten camp i ciutat a través del consum responsable. Al restaurant de l’Associació Flor de Monte, un àpat elaborat amb productes locals va fer tangible la sobirania alimentària que aquestes comunitats defensen. Finalment, la jornada es va tancar amb una caminada fins a una cascada, imatge simbòlica de l’aigua com a font de vida i cohesió.

Un dels elements més rellevants que vam observar al llarg del recorregut va ser el paper central de les dones. Des de projectes d’agroecologia fins a iniciatives de transformació alimentària o gestió comunitària, són elles qui lideren molts dels processos econòmics, combinant producció, sosteniment del territori i transmissió de coneixement. La seva contribució no és accessòria, sinó estructural.

La joventut també hi té un paper destacat. En municipis com Taminango, La Unión o San Lorenzo, projectes de cafè, forns comunitaris, espais juvenils i grups d’estalvi ofereixen alternatives reals a l’abandonament del territori. Són iniciatives encara fràgils, però apunten a una altra manera d’entendre el desenvolupament: menys extractiva, més lenta i profundament vinculada al lloc.

Finances ètiques al servei del bé comú

En aquest context, les finances ètiques esdevenen una eina clau. Quan deixen de ser un fi en si mateixes i es posen al servei de la dignitat, la justícia social i el bé comú, el crèdit i l’estalvi poden actuar com a palanques de canvi real. No sense tensions ni límits, però amb una clara voluntat de coherència entre valors i pràctica.

L’experiència la vam tancar a la seu de la Fundació Suyusama amb un sentiment compartit de gratitud. Ens emportem l’aprenentatge que una altra economia no només és possible, sinó que ja s’està construint. Més enllà de l’intercanvi, l’estada a Nariño va ser una trobada entre diferents maneres d’entendre el món. Des de Fiare Banca Etica, confiem que aquesta experiència ens serveixi per afrontar nous projectes al nostre país, arrelats al territori i a una economia amb valors.

Nariño no ofereix receptes universals. El que mostra és que hi ha altres maneres possibles de fer economia quan aquesta neix del territori, de la cooperació i de la confiança. En un context global marcat per la crisi climàtica i l’esgotament dels models dominants, aquestes experiències no són anecdòtiques: són laboratoris vius del que podria venir.