Ens despertàvem l’1 d’octubre amb un dia inusualment assolellat per a un lloc com Thun, envoltada de muntanyes i amb les vistes dels Alps a l’horitzó.  Les Joves de Fiare presents veníem des de diferents parts d’Espanya, amb son al cos però curiositat a les venes, ens preguntàvem què hi trobaríem a la trobada. Sabíem que hi hauria gent que, com nosaltres, creu que les finances poden ser una eina al servei de la vida. I sí, parlaríem de finances ètiques, però també de comunitat, de valors i de com construir alternatives en un sistema que normalitza la guerra, l’explotació i la destrucció del planeta en nom del creixement.

Dia 1 – Sembra d‘una nova generació de finances ètiques

El dia va començar amb una tasca una mica awkward: buscar els nostres noms a les etiquetes per penjar-nos-les del coll. Confesso que aquestes credencials, de sobte, et fan sentir important, com si ja fossis part de la Junta Directiva de Fiare Banca Ètica, però en realitat només estàs intentant que no et caigui el cafè a sobre. La jornada es dividia en dues: per una banda, l’assemblea general de FEBEA, en la qual es reunien els membres oficials de cadascuna de les entitats financeres; de l’altra, la nostra pròpia trobada paral·lela de joves sobre el paper de les noves generacions a les finances ètiques.  Què ens enduem a casa de la sessió? Un nou grup de Joves per les Finances Ètiques a Europa!, anomenat  FEBEA Youth Group. La nostra sorpresa va ser comprovar que els únics grups joves actius lligats directament a institucions eren JxF i Genética (el grup jove de Banca Ètica a Itàlia). Així i tot, les preocupacions eren compartides: la manca d’estratègia per connectar amb el públic jove, manca d’espais ens sentim de manera compartida i la necessitat de transformar el “more youth engagement” en “real youth empowerment”. Adonar-nos d’això ens va ajudar a reflexionar sobre la importància de crear una xarxa europea de joves que donin suport, qüestionin i difonguin les finances ètiques. Si volem un relleu generacional real, necessitem construir xarxes, aprendre les unes de les altres i obrir la porta a més veus, que no només s’expandeixin geogràficament a l’est i el sud-est d’Europa sinó també cap a les comunitats que continuen al marge de les finances tant tradicionals com ètiques. 

Després del dinar, la jornada es tornava a dividir, però aquesta vegada en quatre tallers diferents. Un sobre Instruments de finançament i suport per a institucions financeres, un altre de Governança i la gestió sociocràtica d’un banc com ABS, un altre Navegació per les oportunitats de finançament de la UE per a la innovació social i aprofitar la IA per a la presentació de projectes i el quart i últim sobre Comunicació i advocacy.

Descobrir com un banc consolidat podia organitzar-se de manera col·laborativa a tots els seus nivells va ser especialment interessant. ABS, amb més de 100 empleats, fa servir la sociocràcia com a sistema de governança. És un sistema horitzontal, on el lideratge està distribuït entre diferents cercles que tenen àmbits de responsabilitat específics i estan vinculats entre si. Tampoc no es decideix per consens (cosa que sol allargar molt les reunions), sinó per consentiment: la decisió avança si no hi ha objeccions amb pes, en comptes d’esperar que tothom estigui completament d’acord. La diferència és subtil però clau: el consens cerca la unanimitat i pot alentir els processos; el consentiment accepta avançar si ningú no presenta objeccions, i prioritza l’acció sense sacrificar la participació. S’aprèn fent i els rols importen més que els títols.

A la tarda, vam tenir una visita guiada per Thun. La ciutat sembla treta d’una postal: un llac de color verd cristal·lí, els Alps vigilant des del fons i un entorn on es respira tranquil·litat. Descobrim que els suïssos, encara que no tinguin mar, surfegen al riu. Sí, amb taula i tot. Tanquem el dia amb un aperitif i un sopar col·lectiu on les converses anaven des de quin taller va agradar més fins a okupes actives a Brussel·les. 

Dia 2 – De megatendències, cafès i rialles improvisades

El segon dia va començar fort, amb una xerrada de Pedro M. Sasia Santos, president de FEBEA, que ens va recordar que «No hi pot haver sostenibilitat sense pau. I no pot haver-hi pau sense equitat, inclusió i solidaritat.»

Després va intervenir Nicole Bardet, d’ABS, que va parlar sobre el repte de mantenir la coherència ètica. Després, Roger Spindler, del Future Institute de Frankfurt, ens va parlar de la megatendència de l’educació i de com els canvis mediàtics estan reconfigurant la manera com aprenem i participem. A continuació, Marek Hudon, de Finance Watch va oferir una reflexió crítica sobre el futur de les finances ètiques, i va posar el focus en la necessitat que el mesurament de l’impacte vagi acompanyat de canvis en la distribució del poder i en la governança de les inversions..

Més tard es va celebrar una taula rodona sobre les estratègies futures de les institucions financeres ètiques, moderat per Daniel Sorrosal, secretari general de FEBEA. Hi van participar representants d’ABS, GLS Bank, Crédal i la Fundació de Comunitat de Messina. Entre tots van compartir visions diferents però complementàries sobre com continuar essent fidels als valors ètics sense deixar d’adaptar-se als canvis globals.

A la tarda va arribar un dels nostres moments faves: el World Cafe. Algunes de nosaltres vam estar ajudant a facilitar aquesta dinàmica. La idea és senzilla però potent: compartir un cafè mentre es responen preguntes clau i es generen idees col·lectives.

Cada taula tenia una pregunta diferent per totalitzar tres preguntes clau. Aquestes preguntes giraven al voltant dels desafiaments socials i ecològics prioritaris, les maneres de connectar amb les comunitats joves i marginalitzades, i la creació de nous productes financers ètics. Les taules es van omplir de colors, notes i debats intensos i es va generar un ambient genuí de curiositat mútua i obertura entre les persones participants. Va ser realment genial. Les respostes van ser tan diverses com inspiradores: es va parlar de justícia climàtica, accessibilitat, transparència, educació financera comunitària, escolta activa intergeneracional, entre molts altres temes. Una de les conclusions més repetides va ser que les finances ètiques han de tornar a ser eines de transformació i no només alternatives ètiques dins del sistema existent.

El tancament del dia va ser pur art: el grup ImproNauten, un col·lectiu suís d’improvisació teatral, ens va fer riure, reflexionar i reconèixer-nos a les escenes que recreaven sobre l’economia. Acabem amb una foto grupal i com no, un altre aperitif que es va allargar entre rialles i promeses de col·laboració.

Reflexió final

Tornem de Thun amb el cap ple d’idees i el cor una mica més gran. Però també amb preguntes: com obrim més aquest moviment? A les finances ètiques encara som poques i el relleu generacional és urgent. Com aconseguir que més persones joves i comunitats més marginalitzades trobin aquí un espai propi, on es pugui escoltar la seva veu? Hi ha molt per fer, sí. Però si alguna cosa ens enduem d’aquests dies és que les finances ètiques en totes les formes no són una utopia llunyana, sinó un procés viu que funciona, i una xarxa de persones que cada dia proven, aprenen i construeixen noves formes de canalitzar recursos cap a projectes que tenen cura de la vida en totes les formes.