L’economia sovint es presenta com un camp de xifres fredes i decisions tècniques, però el recent informe coordinat per FETS i la XES demostra que els diners mai no són neutres i que el sistema financer actual, basat en l’especulació i el deute, impacta de manera més severa en les dones i les dissidències sexuals. Davant d’aquest ordre financer patriarcal i colonial, sorgeix la necessitat urgent d’avançar cap a unes finances feministes que no busquin simplement “incloure les dones” en les estructures existents, sinó qüestionar les bases d’un model que invisibilitza el treball reproductiu i les cures necessàries per al manteniment de la vida.

L’estudi realitzat en territoris com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, l’Estat espanyol i Catalunya revela que les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS) amb base feminista són motors de resistència i democratització. Aquestes iniciatives neixen de la unió entre iguals per generar autoocupació i recursos des de la comunitat, demostrant que és possible construir benestar fins i tot partint de zero. Tanmateix, l’accés al finançament continua sent un obstacle estructural: les dades globals indiquen que amb prou feines el 0,13% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament arriba realment a organitzacions feministes.

En la pràctica, aquestes entitats s’enfronten a una banca convencional que aplica criteris de risc rígids i no comprèn les lògiques horitzontals ni els sabers indígenes i comunitaris. Moltes cooperatives de cures, per exemple, aconsegueixen dignificar el treball i pagar salaris justos, però operen amb marges tan estrets que no poden cobrir tasques de gestió o inversió sense suport extern. Malgrat això, l’informe destaca que el 96% d’aquestes iniciatives generen ingressos propis, fet que demostra la seva viabilitat i compromís amb l’autonomia econòmica.

Propostes per a una transformació real

Avançar cap a unes finances feministes implica que les entitats de finançament ètic, com Fiare Banca Etica, continuïn aprofundint en relacions basades en la confiança i l’acompanyament, més enllà del simple préstec de diners. L’informe proposa eines innovadores com els avals mancomunats, on la comunitat distribueix el risc de manera col·lectiva, o l’impuls de fons com el Fons Dalia, que ofereix donacions flexibles per enfortir les estructures internes de les organitzacions liderades per dones migrants i dissidències.

Finalment, el document apel·la a la responsabilitat de les administracions públiques perquè incorporin clàusules socials feministes en la contractació i compra pública, reconeixent el valor d’aquelles entitats que posen la sostenibilitat de la vida per davant del lucre. La democratització de les cures ha d’incloure necessàriament el seu finançament, explorant aliances públic-cooperatives que assegurin que ningú hagi d’escollir entre treballar i cuidar en condicions precàries. Només a través d’aquesta mirada situada i feminista serà possible transformar el sistema financer en una eina al servei de la justícia global.

Avançant cap a unes finances feministes – Promovem el finançament ètic i solidari