Amb un cap de setmana a Barcelona n’hi va haver prou, perquè un grup de joves d’Itàlia i Espanya veiés, en primera persona, que una altra manera d’habitar Europa no només és possible, sinó que ja existeix.  Del sensellarisme a l’habitatge cooperatiu i l’economia solidària, aquesta crònica recorre projectes reals finançats amb criteris ètics que converteixen l’habitatge en dret i la comunitat en futur.

Vam arribar a Barcelona un dijous, dedicat a reunions i retrobaments prematurs: fruit de vincles ja creats, d’haver-nos trobat en aquest petit món de joventut i finances ètiques. Temps suficient per posar-nos al dia, parlar de projectes futurs, d’horitzons propers i d’altres coses pròpies d’aquesta joventut activa de l’Economia Social. El sol de Barcelona ens esperava amb els braços oberts, com dient: veniu a conèixer-me; en aquesta ciutat passen coses.

Aquell mateix divendres al vespre ens vam dirigir al lloc que seria la nostra seu durant un cap de setmana tan intens: la Residència Martí Codolar, a Montbau. La idea de la trobada era reunir les joventuts de Banca Ètica a Itàlia, GenÉtica, amb les d’Espanya, Joves per Fiare, per visitar projectes vinculats a l’habitatge finançats pel banc. Poc ens imaginàvem que aquests projectes ens ensenyarien una realitat radicalment transformadora, tangible i situada.

Vam arribar amb uns minuts de retard i allà hi havia l’Albert i l’Aleksei per rebre’ns, juntament amb altres cares ja conegudes. Vam recórrer les instal·lacions fins a retrobar-nos amb la resta en una sala àmplia. En entrar-hi, unes quinze joves de tot l’Estat i unes quinze d’arreu d’Itàlia; en l’ambient, la sensació d’ésser velles conegudes. La vetllada es va inaugurar amb una ronda de presentacions que dibuixava perfils joves experts en sostenibilitat, ecofeminisme, corredories ètiques, democratització d’internet, expansió de les finances ètiques a Europa, cultura i territori, cooperativisme integral… Ben versat en Economia Social, Finances Ètiques i temàtiques afins, el grup era, si més no, prometedor en ambició moral i en tot allò que se’n deriva.

Sense més dilació vam entrar en la temàtica de la trobada: la crisi de l’habitatge a Europa, a Espanya i a Itàlia. Les dinàmiques participatives van servir per evidenciar un estat de precarietat compartit per totes les persones presents. Lloguers elevats —que representen com a mínim un terç dels salaris, habitualment baixos—, espais petits, atapeïts i, en molts casos, habitatges del segle passat. Aquesta petita mostra de realitat va fonamentar la mirada general sobre la situació de l’habitatge i va marcar el to crític de la trobada, permetent-nos qüestionar els perquès de tanta precarietat residencial i, sobretot, explorar-ne alternatives. Sopar, cerveses al Bar Paco i recollida ràpida, a l’espera de les visites de l’endemà.

Dissabte: un cafè i directes a conèixer les iniciatives de cada grup de joves. D’una banda, Joves per Fiare: el viatge a l’Equador, la conferència de FEBEA, xerrades a universitats i altres espais, tallers, l’Escola d’Activisme Econòmic de Madrid… De l’altra, GenÉtica: trobades de joventuts nacionals, escoles d’estiu i finances ètiques, un manifest i moltes coses per venir. Tot seguit, el Sindicat de Llogateres de Catalunya ens va oferir una introducció a la crisi de l’habitatge a escala nacional i local: un recorregut per la seva tasca d’incidència política i un horitzó transformador per als drets de les persones llogateres.

Després d’un breu descans, vam tornar per analitzar sinergies, reptes i aspiracions dels dos grups: revisant allò aconseguit i allò que volem construir, i extraient contingut concret de la sessió col·lectiva per orientar els nostres pròxims passos.

Ben despertes i inspirades, vam recórrer Barcelona per iniciar el camí cap a aquesta realitat radical que fan possible la banca ètica i el seu finançament compromès. La primera parada va ser el Centre Rosario Endrinal, de la Fundació Assís: un centre de dia dedicat al suport de persones en situació de sensellarisme. Un espai multidimensional, amb una metodologia interseccional orientada a oferir assistència social, inserció laboral, suport sanitari, formació, lleure i accés a l’habitatge a persones en situació de carrer. Amb un equip tècnic interdisciplinari, el centre ha atès més de 2.000 persones des de la seva obertura, amb un seguiment personalitzat enfocat en la integració, l’autoestima i la sociabilitat.

Amb el concepte de llar al cap, vam arribar a la següent parada: un edifici de cohousing pertanyent a una de les cooperatives d’habitatge de Sostre Cívic, Cirerers. Situat al barri barceloní de Roquetes, aquest edifici de vuit plantes acull trenta-dues llars, diversos espais comunitaris i un economat autogestionat. Els pisos no surten al mercat: se cedeixen en ús a persones sòcies de la cooperativa, a canvi d’una aportació inicial retornable i d’una quota mensual. Així, aquest projecte de convivència funciona com un pilar de resistència davant dels models d’habitatge especulatius.

Però no és l’únic. Conviu amb altres projectes cooperatius que també vam visitar, com La Borda, al barri de Sants. Igual que Cirerers, el seu model es basa en la cessió d’ús, i és possible gràcies a la cessió de sòl per part de l’Ajuntament de Barcelona i al finançament d’entitats de finances ètiques.

La visita a aquests espais ens va estimular profundament i va deixar un pòsit de futur en l’ambient: situant la mirada col·lectiva en allò tangible de viure en comunitat i en estructures que sostenen l’habitatge digne com a dret.

Ja es començava a notar el cansament del dia, però quedava un últim projecte, que no va fer més que reforçar el to transformador de la jornada: Top Manta, una marca de roba social i solidària creada per venedors ambulants migrants del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i dedicada a millorar les condicions de vida del col·lectiu. Des de la marca produeixen roba reivindicativa que denuncia el racisme estructural i les injustícies sistemàtiques contra la població migrant. A més, mitjançant una contractació orientada, contribueixen a la regularització de venedors ambulants i a la seva integració social i econòmica. Aquesta visita ens va deixar sense paraules, per si a aquella altura del dia encara en quedaven.

Amb aquest últim projecte vam acabar de completar el quadre de realitat transformadora que ens ofereixen les finances ètiques. Vam marxar amb més motivació i determinació que mai, repetint-nos les unes a les altres que una altra realitat és possible i que, quan es fa, es fa així.