El periodista i soci fundador d’Alternativas Económicas reivindica el paper del periodisme independent, el cooperativisme i les finances ètiques per construir una altra manera d’entendre l’economia.
En un context en què la informació econòmica sol estar condicionada pels interessos dels grans actors del mercat, Alternativas Económicas fa més de deu anys que defensa una altra manera d’explicar l’economia: amb independència, rigor i posant la ciutadania al centre.
Nascuda l’any 2013 i inspirada en el model de la revista francesa Alternatives Économiques, aquesta publicació va apostar des dels inicis pel model cooperatiu i per una comunitat lectora que sosté econòmicament el projecte. Una manera de fer periodisme que també troba en les finances ètiques un aliat estratègic.
Parlem amb Pere Rusiñol, periodista, soci fundador i redactor en cap d’Alternativas Económicas, sobre els reptes del periodisme econòmic, la viabilitat de l’economia social i la importància de construir alternatives que ja estan demostrant que funcionen.

Més de deu anys explicant l’economia d’una altra manera
Després de més de deu anys de trajectòria, en quin moment es troba Alternativas Económicas?
El projecte està consolidat, tot i que de manera humil. Quan vam començar, aspiràvem a ser una revista capaç de ser present en els grans debats econòmics del país i aportar-hi una altra mirada. Encara som lluny d’aquest objectiu, però hem aconseguit mantenir una publicació que abans no existia a Espanya i que aspira a explicar el conjunt de l’economia amb independència, rigor i donant espai a noves veus, inclosa l’economia social. Ens faltaria una empenta per tenir més presència en la conversa econòmica.
El vostre lema és «explicar l’economia d’una altra manera». Què defineix la vostra línia editorial?
Tractem els temes que abordaria qualsevol projecte periodístic especialitzat en economia, però des d’un punt de vista completament independent. Una cosa poc habitual en la premsa econòmica, que acostuma a dependre de grans anunciants o de propietaris amb interessos en el mateix sector.
A més, la nostra mirada és diferent perquè pensem en la ciutadania i no en l’inversor. La premsa econòmica sol preguntar-se què convé al poder econòmic, mentre que nosaltres intentem analitzar quins interessos té la ciutadania, que moltes vegades no coincideixen amb els dels inversors i fins i tot poden ser contraris.
Aquesta és la nostra especificitat: abordar l’economia amb independència, rigor i una perspectiva centrada en les persones.


El cooperativisme com a garantia d’independència
L’economia social i cooperativa no només és un tema habitual a les vostres pàgines, sinó també la vostra pròpia forma d’organització. Per què vau triar aquest model?
Ens va semblar que la fórmula cooperativa era la que millor podia protegir una cosa que el periodisme té cada vegada més dificultats per conservar: la seva independència.
En moltes societats mercantils hi ha un propietari que pot perdre diners amb el periodisme, però compensar-ho amb la seva capacitat d’influència. Quan hi ha dificultats econòmiques, la publicació pot acabar depenent dels interessos de qui la finança, encara que els periodistes intentin fer bé la seva feina.
El cooperativisme de treball ens permetia protegir la primacia de la redacció i fer el periodisme que volguéssim, sense estar condicionats pels interessos d’un propietari.
També va ser una manera de connectar amb els nostres socis francesos. Alternatives Économiques, la revista en què ens vam inspirar i amb la qual mantenim un acord d’intercanvi de continguts i de marca, fa cinquanta anys que funciona com a cooperativa. Totes dues circumstàncies ens van portar a triar aquest model.
Quin paper poden tenir projectes com el vostre en la transició cap a una economia més solidària i propera a les finances ètiques?
Un paper clau. Es tracta d’impulsar el conjunt de l’economia cap a un model que tingui en compte el seu propòsit i també allò que l’economia convencional considera externalitats, que moltes vegades ni tan sols comptabilitza.
Hem d’incorporar aquestes externalitats a l’anàlisi econòmica i transformar progressivament el conjunt de l’economia. L’economia social ha de ser cada vegada més un motor d’aquest canvi, un actor amb capacitat per respondre a les necessitats de la societat i influir en el model econòmic en el seu conjunt.

Un periodisme que situa els drets a l’agenda
En un context marcat per la inflació, la crisi de l’habitatge i la transició energètica, quin paper ha de tenir avui el periodisme econòmic crític?
El nostre paper és situar aquests temes a l’agenda. El periodisme convencional sovint els considera secundaris o els aborda des d’una perspectiva supeditada al negoci.
Un mateix assumpte es pot presentar com una oportunitat de negoci o com un dret. Nosaltres volem abordar-lo des d’aquesta segona perspectiva, sense renunciar al mètode periodístic: comprovar la informació, treballar amb rigor i consultar diferents fonts.
No som un mitjà activista. Aspirem a fer el periodisme que s’esperaria d’un gran mitjà de comunicació, però amb una visió diferent: servir els interessos de la ciutadania i no els dels inversors.
En un ecosistema informatiu dominat per les xarxes socials, els clics i el consum ràpid, com es defensa el valor d’una revista mensual i del paper?
No juguem a la lliga de la comunicació de masses. No tenim la capacitat tecnològica ni els avantatges algorítmics dels grans mitjans. Tanmateix, creiem que hi ha espai per a un periodisme que aposta per la qualitat i no tant per la quantitat.
El nostre model depèn d’una comunitat lectora que ens dona suport econòmic. Actualment, comptem amb uns 2.100 subscriptors i necessitem continuar creixent. No competim per les grans xifres de clics i visualitzacions, sinó que defensem un periodisme de nínxol, qualitatiu i independent.
També busquem aliances amb altres mitjans i projectes que tenen més presència a les xarxes socials, per ampliar el nostre abast sense renunciar a la nostra identitat.
L’economia social funciona: no és una qüestió d’opinió
Sovint s’acusa les propostes de l’economia social de ser benintencionades, però poc realistes a gran escala. Què respondries a qui creu que fora del capitalisme tradicional no hi ha viabilitat econòmica?
A hores d’ara, això és una qüestió de desconeixement. Ja no som davant d’un debat d’opinions: hi ha projectes d’economia social extremadament ambiciosos que demostren la seva viabilitat.
Fiare Banca Etica n’és precisament un exemple en un dels sectors més complicats: les finances. Cada any té capacitat d’incidir en milions d’euros del conjunt de l’economia, ha estat indispensable per crear un ecosistema i, a més, presenta bons resultats des dels paràmetres de l’anàlisi econòmica convencional.
També trobem exemples en sectors estratègics com l’energia, la mobilitat o els mitjans de comunicació. A Catalunya acabem de crear CoopMèdia, que agrupa 24 mitjans de comunicació cooperatius.
Són experiències contrastades que demostren la capacitat de l’economia social per incidir en el conjunt de l’economia. La qüestió no és si funciona o no, sinó si es coneix prou. Hi ha exemples molt sòlids en sectors complexos que demostren que aquest model funciona perfectament i, en molts casos, fins i tot millor, especialment quan el propòsit de l’economia no és enriquir uns pocs, sinó contribuir a fer que les persones puguin viure amb dignitat.
Fiare Banca Etica, un aliat per fer possible el projecte
Per acabar, què ha significat el suport de Fiare Banca Etica per a Alternativas Económicas?
Fiare ha estat determinant perquè aquest projecte existeixi. No només és soci i col·laborador, sinó que ens ofereix possibilitats financeres que utilitzem a través de pòlisses i crèdits, a més d’un seguiment constant.
La banca convencional moltes vegades no entén els balanços ni les particularitats de l’economia social. Per això, poder comptar amb un soci estratègic com Fiare ens ha ajudat moltíssim a arribar fins on som i a mantenir l’ambició de fer un salt que ens permeti influir més en els debats econòmics.
Gràcies a l’existència d’entitats com Fiare són possibles projectes com el nostre.
Altres maneres de fer economia també necessiten altres maneres de finançar-les.
La trajectòria d’Alternativas Económicas demostra la importància de construir projectes independents, sostinguts per la seva comunitat i compromesos amb una altra manera d’entendre l’economia. Des de les finances ètiques, Fiare Banca Etica treballa perquè aquestes iniciatives tinguin els recursos i l’acompanyament necessaris per créixer i contribuir a transformar el model econòmic.


