Les finances ètiques guanyen base social a Espanya i reforcen el seu compromís amb l’habitatge

Les finances no són neutres: cada euro dipositat en una entitat bancària té un impacte directe en la societat i en el planeta. Així ho torna a certificar l’edició 2026 del Baròmetre de les Finances Ètiques, elaborat per l’Observatori de les Finances Ètiques de FETS (Finançament Ètic i Solidari).

L’informe, que analitza les dades corresponents a 2025 de 33 entitats del sector (bancs —entre ells Fiare—, entitats financeres no bancàries, asseguradores i corredories), dibuixa un panorama de consolidació, solidesa i creixement d’un model financer alternatiu que demostra dia rere dia que es pot gestionar els diners d’una altra manera i necessària.

Planta Solar “L’Asomada” a Cartagena de la cooperativa SomEnergia

Un model consolidat: més de 200.000 persones compromeses

Les entitats de finances ètiques han assolit a Espanya una base social de gairebé 200.000 persones i organitzacions, marcant el tercer any consecutiu de creixement i el nivell més alt registrat des de 2018.

Al llarg de l’última dècada, els recursos gestionats i el crèdit concedit reflecteixen la maduresa del sector:

• 2.408 milions d’euros en estalvi captat: un increment del 35% en els últims deu anys. Diners d’estalvi garantits contra el finançament de guerres, la indústria armamentística o la crisi climàtica.
• 1.856 milions d’euros en préstecs: el volum de crèdit destinat a l’economia real s’ha duplicat en una dècada.
• Alt ràtio de transformació social: per cada 100 euros dipositats en estalvi, les entitats ètiques destinen 77 euros directament a finançar projectes amb impacte social i ambiental positiu.

Darrere d’aquestes xifres hi ha 10.861 projectes de l’economia real finançats arreu de l’Estat, iniciatives que sovint no encaixen en els criteris de la banca convencional, centrada en la rendibilitat financera a curt termini.

Obres del local adquirit al centre de Barcelona per les cooperatives Sostre Cívic, Crític, Arç i Som Connexió/ Sostre Cívic

L’habitatge: el principal eix de finançament ètic i sostenible

Enmig d’una crisi d’habitatge cada vegada més urgent, el sector de l’habitatge s’ha situat com la principal prioritat de la inversió ètica a Espanya, representant el 28,1% del crèdit concedit (2.164 préstecs).

El model de banca ètica no només finança maó, sinó comunitat, dret a l’habitatge i sostenibilitat. El finançament s’ha orientat a propostes com:

• Cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús: projectes on s’evita l’especulació, es manté la propietat col·lectiva i les persones usuàries gaudeixen d’un dret d’ús estable i assequible.
• Habitatge social i rehabilitació energètica: promocions destinades a col·lectius vulnerables i millores d’eficiència en edificis per reduir la petjada ecològica.
• Patrimonialització cooperativa: projectes en què entitats de l’economia social i solidària adquireixen les seves seus per evitar pujades abusives dels lloguers i garantir la seva permanència als barris.

Tal com assenyalen iniciatives referents del cooperativisme d’habitatge, el paper de les finances ètiques no només és coherent en valors, sinó també tècnic i estructural: permet entendre esquemes de propietat col·lectiva no especulatius que la banca tradicional ignora perquè no s’adapten a les lògiques de l’endeutament individual.

Habitatge cooperatiu sènior Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols / Sostre Cívic

La pau i la transició ecològica com a horitzó d’inversió

Juntament amb l’habitatge, la resta del crèdit concedit per les finances ètiques impulsa sectors clau per a la sostenibilitat i la justícia social: l’àmbit social (25,9%), la transició energètica i el medi ambient (gairebé el 20%), a més de la cultura, l’educació i l’agroecologia.

En un context global marcat pel rearmament i la incertesa geopolítica, la màxima de les finances ètiques pren més força que mai: garantir a la ciutadania que els seus estalvis treballen per la pau, la inclusió i el planeta.

Descobreix el Baròmetre complet.