S’han presentat preguntes parlamentàries a Roma i Brussel·les.
Catorze organitzacions de la societat civil italiana, juntament amb la Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius (Febea), han escrit a la Comissió Europea i al Govern italià per exigir respostes urgents sobre la necessitat de protegir les persones, les organitzacions i els bancs europeus de l’ús polític, cada vegada més freqüent, dels instruments concebuts per combatre el terrorisme i la criminalitat internacionals.
Banca Etica, Acli, Altromercato, Aoi-Associació de les ONG Italianes, Arci, CNCA, Consorzio CGM, Coopfond, Febea, Gruppo Abele, Legacoop, Libera, MAG 2 Finance, Mediterranea Saving Humans i Oxfam han enviat una crida a les institucions italianes i europees per demanar una intervenció urgent que freni els efectes de l’ús arbitrari de sancions unilaterals dels EUA. Cada vegada amb més freqüència, les llistes antiterroristes s’utilitzen per atacar i aïllar actors civils, humanitaris i institucionals considerats «incòmodes»: des dels jutges de la Cort Penal Internacional fins a la relatora especial de l’ONU Francesca Albanese, passant per associacions individuals com el col·lectiu Autistici/Inventati (A/I). Aquestes persones i entitats han estat sancionades sense que cap tribunal hagi constatat ni jutjat conductes il·lícites en contra seva.
La iniciativa acompanya i dona suport a les preguntes parlamentàries presentades per nombrosos eurodiputats de diversos grups polítics, sobre les quals la Comissió de la UE haurà de pronunciar-se en un termini de tres setmanes (els enllaços a les preguntes figuren al final d’aquest text).
Les peticions de la xarxa d’organitzacions italianes i europees són anàlogues a les plantejades per 30 associacions neerlandeses, que es van adreçar al Govern i al Parlament de la Haia per sol·licitar la posada en marxa immediata de mesures de protecció per als subjectes sense antecedents penals afectats injustament per les sancions dels EUA, així com l’inici d’una acció més àmplia per restablir la sobirania europea en el sector dels serveis digitals i financers.
A continuació es resumeixen les peticions incloses en la carta enviada:
- Protecció concreta per a les persones sancionades: establir a Europa un punt de contacte, assistència legal i suport pràctic per a aquelles persones que considerin que són objecte injustificat de sancions.
- Acció diplomàtica: pressionar les institucions europees perquè adoptin una postura clara contra l’impacte desproporcionat de les sancions extraterritorials sobre els proveïdors de serveis europeus i els seus usuaris, i convidar a debatre-les amb urgència amb el Govern dels Estats Units.
- Instrument Europeu Anticoacció: identificació d’un instrument normatiu i operatiu per oposar-se, com a Unió Europea, a les sancions unilaterals considerades injustes. Cartografiar el paper que l’Instrument Europeu Anticoacció pot exercir per rebutjar les pressions sobre el sector d’internet i financer europeu.
- Reglament de bloqueig: reformar ràpidament el reglament de bloqueig, convertint-lo en una mesura eficaç i segura, i actualitzar l’annex que conté les mesures sancionadores a les quals Europa s’oposa.
- Protegir els serveis bancaris per a persones, organitzacions i empreses: establir garanties i proteccions addicionals per als bancs europeus, amb l’objectiu d’evitar que es vegin obligats a interrompre els serveis bancaris a organitzacions i empreses afectades injustament per sancions estrangeres, preservant alhora les normes contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
- Invertir en una infraestructura digital i financera europea independent: donar la màxima prioritat a la creació d’una infraestructura digital europea independent i incentivar alternatives europees per al núvol, les xarxes socials i els sistemes de pagament.
«Haver hagut de suspendre el compte de l’Associació A/I, després de la seva inclusió a la llista d’organitzacions terroristes del govern nord-americà, ha estat una decisió dolorosa. Davant l’absència d’eines europees de protecció per als bancs, hem hagut d’actuar per evitar el risc de patir sancions secundàries que puguin perjudicar l’operativa de tots els nostres clients», afirma Aldo Soldi, president de Banca Etica. «Banca Etica continua buscant solucions per al cas específic d’A/I, amb l’objectiu de desbloquejar els recursos del compte corrent de l’associació. Però també volem visibilitzar el problema polític en el seu conjunt: sols no podem canviar les coses, per això estem intentant construir una xarxa àmplia d’organitzacions per demanar al Govern i a la Unió Europea que adoptin mesures concretes en defensa de l’autonomia jurídica i financera de les persones i entitats que viuen i operen a la UE».
La crida enviada avui a la Comissió de la UE i al Govern italià està oberta a noves adhesions per part d’organitzacions, institucions i bancs que vulguin defensar la sobirania financera, la independència digital i l’Estat de dret a Europa. Per manifestar l’adhesió, es pot escriure a relazioni.istituzionali@bancaetica.com.
Preguntes presentades al Parlament Europeu:
Preguntes presentades al Parlament italià: