Article de Andrea Barolini per Valori.

La Global Sumud Flotilla ha salpat cap a Gaza per trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària: un gest de resistència moral que interpel·la l’Occident.

La partida de la Global Sumud Flotilla, amb desenes d’embarcacions que intentaran trencar el bloqueig naval imposat per Israel i obrir un corredor humanitari per fer arribar aliments i productes de primera necessitat a la població de la Franja de Gaza, no representa cap desafiament al govern de Netanyahu. O més ben dit, no només això. Aquesta acolorida, commovedora, històrica flota que es dirigeix ​​a l’únic lloc assetjat del món del qual els civils ni tan sols es poden escapar és una resposta a totes les omissions vergonyoses, culpables i repugnants dels anomenats governs «democràtics» de tot el món.

S’han escrit – inútilment – rius de tinta ​​per recordar la doble moral que ha fet servir la Unió Europea i els països que la integren, com també tot l’Occident. Tots es van mobilitzar quan es va tractar de contrarestar l’agressió de Putin contra Ucraïna, tots plegats de braços quan es va tractar de defensar una població martiritzada. Tots: la Comissió de Brussel·les, els governs europeus, els Estats Units, l’OTAN. Cap exclòs.

Per descomptat, alguns han emès declaracions. Altres van demanar a Israel que s’aturés. Però, concretament, ningú no ha fet res. I això és, objectivament, repugnant. En els fets –perquè això és el que explica, no les paraules– s’ha decidit i es continua decidint deixar que Israel faci el que vulgui a la Franja de Gaza (amb les armes que nosaltres li venem, enriquint-nos). I, francament, és difícil no pensar que també estigui relacionat amb el fet que en aquest infern només hi ha gent pobra i desconeguda (els més «famosos» eren un futbolista i un grapat de periodistes valents, i ja han acabat amb gairebé tots), poquíssims recursos naturals, pocs negocis: així que val més deixar-los morir. Després potser es pot repartir el megaresort/hub comercial amb què somien a l’uníson l’extremista Donald Trump i el «laborista» Tony Blair. I llavors sí que apareixeran oportunitats de negoci.

És així com s’ha raonat? Occident s’ha guiat, una vegada més, només amb per la lògica dels números, únic far d’aquest absurd sistema econòmic depredador? O és una il·lusió i tot és fruit de la imaginació? I, això no obstant, si fos així, diguin-nos d’una vegada, estimats responsables polítics: per què?, per què no han actuat?, per què no ho fan ni tan sols ara? Què més ha de passar a la Franja de Gaza perquè decideixin que és massa, i quines sancions, boicots, interrupcions de relacions comercials, diplomàtiques i polítiques s’han d’aplicar a Tel-Aviv de la mateixa manera que es van aplicar a Moscou?

La Global Sumud Flotilla té el valor de fer allò que no han fet els qui ens governen: per què no la defensaran quan s’acosti a les costes de Gaza? Israel ha advertit que els activistes seran arrestats i tractats com a terroristes: ho permetran? De debò acceptaran que siguin detinguts i tancats en aïllament qui sap on? Són ciutadans seus! I tinguin molt clar que la política no té absolutament res a veure amb tot això. No és d’esquerres ni de dretes portar caixes d’aliments a una població assetjada, salvar un nen de morir de fam, d’esgotament o d’una bala incrustada al crani. Salvar-ho és no rendir-se, i vostès evidentment s’han rendit. Salvar-lo és resistència moral. És negar-se a ser còmplice. No actuar, en canvi, els fa corresponsables de la pitjor expressió d’inhumanitat des d’Auschwitz-Birkenau. La història els jutjarà.

Fotografies de Marta Ruiz Jadraque

Fotografia de portada de Gulcin Bekar