No totes les històries tenen les mateixes oportunitats

Les pel·lícules que Fiare Banca Etica ha impulsat en 2025 són projectes que, des de llocs molt distints, obren preguntes sobre el món en el qual vivim.

Sacamantecas ens trasllada a l’Àlaba de finals del segle XIX, on una sèrie d’assassinats de dones conviu amb el silenci institucional en un context de guerra. Agrestes posa el focus en la infància i en el que significa créixer quan no tens un lloc clar al qual pertànyer. Each of Us recupera la memòria de dones que van resistir en Ravensbrück, l’únic camp de concentració nazi exclusivament femení, a través dels seus testimoniatges. I Sants explora la pèrdua i la fe des d’una història íntima travessada per la mort i la supervivència.

Quatre pel·lícules diferents, però amb un fil comú: totes elles proposen una manera de mirar que no sempre troba espai en els circuits més convencionals.

Tornar a veure cinema en conjunt

Però el cinema no sols depèn de quines històries es conten, sinó també de com es viuen. En els últims anys, el consum audiovisual s’ha tornat cada vegada més individual, més immediat, més solitari.

En aquest context, la reobertura del cinema Phenomena a Barcelona suposa alguna cosa més que la volta d’una sala emblemàtica. És recuperar una forma de relació amb el cinema basada en l’experiència col·lectiva: veure, sentir i reaccionar al costat d’altres persones.

Perquè hi ha històries que no es viuen igual a casa que en una sala plena.

Finançar cultura també és prendre partit

En Fiare Banca Etica, els diners no s’entén com una cosa neutral. És una eina que pot contribuir a construir el tipus de societat en la qual volem viure. També en al cinema i la cultura.

Donar suport a projectes audiovisuals, sostenir espais culturals o facilitar que determinades històries arribin a la pantalla és una manera de posicionar-se. D’apostar per relats que conviden a qüestionar, a empatitzar o a mirar on no sempre es mira.

I si també fos responsabilitat nostra?

Cada pel·lícula que arriba a la pantalla és el resultat de moltes decisions. Algunes visibles i altres no tant. I entre elles, el finançament ocupa un lloc clau. Per això, quan parlem de cultura, també estem parlant de responsabilitat. De què fem possible i de què deixem fora.

Perquè el que veus al cinema és el reflex d’allò que algú va decidir secundar.