Un article a El Salto

En un sistema financer on poques entitats expliquen què fan amb els diners que gestionen, a Fiare Banca Etica hem construït una alternativa basada en la transparència, la participació i l’impacte social. Fa cinc anys que hi treballo i hi ha una pregunta que poques vegades ens fem: què fa el meu banc amb els meus diners?

Maite Soriano, treballadora de Fiare Banca Etica

Pensava que totes les entitats funcionaven més o menys igual. Que els diners eren allà, guardats, i prou. És una pregunta que la majoria de la gent no es fa. Es domicilia la nòmina, es paga amb la targeta, es demana una hipoteca si cal. El que el banc fa després amb aquests diners poques vegades entra en la conversa.

Vam néixer de les persones que no trobaven allò que buscaven

Fiare Banca Etica no va sorgir d’un pla de negoci. Va sorgir d’una necessitat concreta: a principis dels anys 2000, un grup de particulars, cooperatives i entitats socials buscàvem una alternativa a la banca convencional. I la solució que vam trobar va ser construir-ne una de pròpia.

Avui, més de dues dècades després, operem amb llicència bancària a Espanya i Itàlia, som més de 50.000 persones sòcies a Europa i gestionem prop de 1.300 milions d’euros en crèdits.

El que canvia quan saps on van els teus diners

Funcionem com qualsevol entitat financera: captem estalvi, concedim préstecs i oferim comptes corrents. La diferència és què analitzem abans de dir sí a una operació.

A més de la viabilitat econòmica d’un projecte, n’avaluem l’impacte sobre les persones, les comunitats i l’entorn. Això significa que els diners dipositats no poden acabar finançant la indústria armamentística, els combustibles fòssils ni activitats que vulnerin els drets humans. I també significa que sí que poden finançar una cooperativa d’habitatge que fa anys que espera un préstec que la banca convencional mai no li ha concedit.

Som un dels pocs bancs del món que publica en línia cada préstec concedit a persones jurídiques. Qualsevol persona el pot consultar. El que més em va sorprendre va ser descobrir que podia saber exactament on anaven els diners.

Darrere d’aquesta llista hi ha projectes molt concrets: comunitats energètiques que han instal·lat plaques solars al seu barri, cooperatives d’habitatge que han aconseguit construir el seu propi edifici, projectes d’inserció laboral que han donat feina a persones en situació de vulnerabilitat, iniciatives culturals i d’agricultura ecològica que no haurien trobat finançament en cap altre lloc.

Com el cas de Pablo Renovable, la comunitat energètica veïnal de la urbanització Pablo Iglesias, a Rivas-Vaciamadrid, que ja agrupa unes 500 llars i aspira a convertir-se en el barri solar més gran d’Espanya; el cohousing Walden XXI, a Sant Feliu de Llobregat, on un grup de persones grans ha aixecat el seu propi edifici cooperatiu en cessió d’ús; o Bioalverde, a Sevilla, que ha recuperat terrenys abandonats als afores de la ciutat per conrear-los de manera ecològica mentre dona feina a persones en risc d’exclusió social. Projectes diferents, en països i sectors diversos, però units per una mateixa lògica: un finançament que no busca només la rendibilitat, sinó que posa els diners al servei de les persones i del territori.

Sostenir un model diferent en un mercat que no ho posa fàcil

No és un camí senzill. Operar sota criteris ètics significa renunciar a operacions rendibles que no superen el nostre filtre d’impacte i competir amb entitats que no tenen aquests límits. En un context de tipus d’interès a l’alça i de pressió constant cap a la concentració bancària, mantenir una banca de dimensió mitjana, cooperativa i transparent exigeix defensar activament un model que la lògica del sector no premia per si sola.

Treballar en finances sense perdre de vista les persones

Treballo a l’àrea d’atenció a la clientela del banc, resolent dubtes, problemes tècnics i necessitats d’informació. Darrere de cada operació hi ha persones que intenten donar resposta a necessitats reals. Això canvia la manera com vius la feina.

La nostra governança reforça aquesta lògica: com a cooperativa, les persones sòcies no només hi dipositem els nostres diners, sinó que també participem en les decisions sobre el rumb de l’entitat. Una sòcia, un vot, independentment del capital aportat. Jo participo cada any a les assemblees, votant els balanços i les decisions que marcaran el futur del banc.

Una alternativa que creix

En aquests cinc anys, el nostre capital social ha superat els 100 milions d’euros i l’estalvi gestionat ja arriba als 2.800 milions.

Abans tenia la sensació que escollir un banc ètic era un gest simbòlic, gairebé marginal. Però ara veig clar que l’impacte dels nostres diners és important.

Escollir on dipositem els estalvis no canvia, per si sol, el sistema financer. Però també és una manera de participar en l’economia que volem construir. Més que un banc alternatiu, Fiare s’ha consolidat com a part d’un moviment molt més ampli de persones que han decidit que les finances també poden preguntar-se al servei de qui estan. I aquesta possibilitat és el que fa que valgui la pena llevar-me cada matí per anar a treballar a un banc.

Aquesta història forma part de la campanya Històries d’ESSperança de REAS Red de Redes, que recorre iniciatives pioneres de l’economia social i solidària per demostrar que una altra manera de fer economia és possible i ja està en marxa.