En un edifici de quatre plantes al cor de Cali, que en el seu dia va ser símbol de l’economia il·legal i que avui ha estat expropiat al narcotràfic, està naixent la Casa de la Pau. No es tracta només d’un projecte arquitectònic de regeneració urbana, sinó del cor bategant d’una aposta ambiciosa: demostrar que la pau es construeix a través de la inclusió econòmica i la solidaritat social.

Al centre d’aquest renaixement hi ha la intervenció de Cresud —entitat participada majoritàriament per Banca Ètica i dedicada a programes de microfinances i cooperació al Sud Global—. La seva participació és la prova concreta de com les finances ètiques poden influir directament en el benestar de les comunitats, transformant la fragilitat en oportunitats de desenvolupament.

Un ecosistema de pau sota un mateix sostre

La Casa de la Pau és fruit d’una sinergia entre organitzacions que han decidit no deixar sols els excombatents de les FARC en la seva delicada transició a la vida civil:

• Ecomún: Nascuda dels Acords de Pau de 2016, és la cooperativa “mare” que agrupa més de 120 formes associatives i 7.000 persones sòcies, oferint l’estructura política i tècnica necessària per a la reintegració.

• De Mano en Mano: Cooperativa multiactiva que gestiona operativament el projecte. Ajuda els petits productors a crear marca, embalatge (packaging) i xarxes de comercialització per sostenir-se a si mateixos i al projecte.

• Cresud: En aquest context, les finances ètiques són un motor vital. A través del suport de Cresud, el projecte rep no només recursos, sinó també legitimitat, apostant pel valor social de la iniciativa i per la seva capacitat de generar una economia local neta i sostenible.

El context: entre l’esperança i les ferides obertes

Colòmbia viu una paradoxa. Tot i que l’Acord de 2016 va posar fi formalment al conflicte, la justícia social i l’absència de violència continuen sent una meta llunyana. A Cali, una ciutat marcada per profundes desigualtats i tensions, la reintegració dels excombatents —uns 250 residents a la ciutat— sovint s’ha topat amb l’assistencialisme i la burocratització. La manca de terres cultivables i l’absència de canals comercials han precaritzat les trajectòries vitals de moltes de les persones que van deixar les armes.

La Casa de la Pau neix, per tant, en un terreny complex, amb l’objectiu de transformar un bé confiscat al narcotràfic en un centre (hub) de serveis:

• Espais de cocreació i formació.
• Oficines.
• Una botiga física per als “productes de la pau”.
• Una cafeteria on comprar el cafè dels exguerrillers es converteix en un acte de reconciliació política i social.

És la resposta col·lectiva a la fragmentació social d’un país que intenta, amb esforç, passar pàgina. Crear oportunitats comercials per a excombatents o instal·lar plaques solars significa alimentar una economia que genera relacions i reconciliació.

L’edifici de la Casa de la Pau, llastat per deutes anteriors i amb necessitat de reformes estructurals, representa la metàfora perfecta dels desafiaments del postconflicte. Aquí, la contribució financera de Cresud és una inversió en capital humà, i les finances ètiques es confirmen com una de les poques eines capaces de generar processos de redempció duradors.

El model d’intervenció de Cresud

Cresud opera com un motor de desenvolupament per a l’economia solidària al Sud Global a través de tres pilars fonamentals:

• Finances de proximitat: Cresud intervé en contextos difícils on el sistema bancari local normalment no arriba. En el cas de la Casa de la Pau, actua com a garant i finançador d’un procés de capacity building (enfortiment de capacitats i competències).

• Enfocament mutualista: El finançament contribueix a connectar la cooperativa De Mano en Mano amb el mercat i amb el moviment del comerç just.

• Sostenibilitat integrada: Cada euro invertit serveix per finançar l’eficiència energètica (plaques solars) i crear ocupació directa per als excombatents que resideixen a Cali.