Entrevista de Revista Perfiles a Aldo Soldi, president de Fiare Banca Etica.
«Triar una banca desarmada i descarbonitzada no és un gest simbòlic»
Davant d’un sistema financer dominat per la rendibilitat, Aldo Soldi, president de Fiare Banca Etica, defensa que una altra manera de fer finances no només és possible, sinó necessària. L’entitat finança exclusivament projectes amb impacte social i ambiental positiu i rebutja inversions vinculades a l’armament, els combustibles fòssils o l’especulació. En aquesta entrevista per a Perfiles, Soldi reflexiona sobre el paper dels diners en la construcció d’una societat més justa i sobre els reptes que afronten les finances ètiques en un context internacional marcat per la desigualtat, la crisi de l’habitatge i les tensions geopolítiques.
Aldo Soldi sosté que les decisions d’estalvi i inversió tenen conseqüències directes sobre el model de societat que es construeix. Des de Fiare Banca Etica impulsa una manera de fer banca basada en la transparència, la participació i l’avaluació de l’impacte social i ambiental de cada operació finançada.
– Fiare Banca Etica és l’únic banc a Itàlia i Espanya que concedeix finançament exclusivament a projectes amb impacte social i ambiental positiu. Alguna vegada heu rebutjat operacions molt rendibles perquè no encaixaven amb els vostres principis? Què ensenyen aquests casos sobre la vostra manera d’entendre les finances?
Sí, és clar. Al llarg de la nostra trajectòria hem dit «no» a operacions econòmicament molt atractives i solvents perquè no van superar la nostra avaluació d’impacte socioambiental. Hem rebutjat projectes immobiliaris especulatius, iniciatives vinculades al monocultiu intensiu o empreses amb cadenes de subministrament sense garanties laborals mínimes.
| Dir «no» a una operació lucrativa però perjudicial és la prova que el nostre compromís ètic no és un departament de màrqueting.
Aquests casos demostren l’essència de la nostra visió: per a nosaltres, el benefici econòmic no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per garantir la sostenibilitat de l’entitat i continuar donant servei a la comunitat. Quan un banc subordina els seus principis ètics a la rendibilitat a curt termini, el crèdit deixa de ser una eina de desenvolupament i es converteix en un factor de risc per al planeta i les persones. Dir «no» a una operació lucrativa però perjudicial és la prova que el nostre compromís ètic no és un departament de màrqueting, sinó la columna vertebral del nostre model.
– Manteniu una política de no finançar la indústria armamentística, els combustibles fòssils ni altres activitats considerades perjudicials per a les persones o el planeta. En un context internacional marcat per guerres i tensions geopolítiques, és possible convèncer la ciutadania que el destí dels seus estalvis pot contribuir tant a construir la pau com a evitar conflictes?
És més urgent que mai. Sovint pensem en la pau com l’absència de guerra, però la pau es construeix activament mitjançant estructures socioeconòmiques justes. Els diners dipositats en un banc convencional no es queden estàtics en una caixa forta; s’inverteixen i, sovint, acaben finançant —directament o indirectament— la indústria armamentística, l’extracció de recursos en zones de conflicte o projectes que aprofundeixen la desigualtat global.
Quan la ciutadania comprèn que hi ha un fil directe entre els seus estalvis i les dinàmiques que generen tensió geopolítica, el canvi de consciència és immediat. Triar una banca desarmada i descarbonitzada no és un gest simbòlic: és privar de recursos l’economia de la violència i canalitzar-los cap a la sobirania alimentària, les energies renovables comunitàries i la inclusió social, que són els veritables pilars d’una pau duradora.
– Algunes institucions europees comencen a considerar determinades inversions en defensa com a compatibles amb estratègies de sostenibilitat. Us preocupa que el concepte d’«inversió sostenible» estigui perdent el seu significat original? On creieu que s’hauria de situar la línia vermella?
Ens preocupa profundament. Assistim a un fenomen de greenwashing i socialwashing institucionalitzat. Intentar etiquetar la indústria de la defensa o el rearmament com a «sostenible» desvirtua completament el sentit original del concepte i genera una enorme confusió entre la ciutadania.
La línia vermella ha de ser clara i innegociable: cap activitat que causi un dany irreparable a les persones o al planeta pot ser qualificada de sostenible. La sostenibilitat implica preservar la vida i garantir el benestar intergeneracional. El sector armamentístic produeix eines dissenyades intrínsecament per a la destrucció; encaixar-lo dins dels criteris ESG (ambientals, socials i de governança) és un contrasentit conceptual i ètic que dinamita la credibilitat de les finances sostenibles.
– Vostè prové del moviment cooperatiu italià i ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a l’economia social. En una societat cada vegada més desigual, quines lliçons del cooperativisme haurien d’adoptar les empreses i les institucions per reduir la bretxa social?
El cooperativisme ensenya tres lliçons fonamentals que el model corporatiu tradicional hauria d’assimilar. D’una banda, destaca la governança democràtica, on el principi d’«una persona, un vot» trenca amb la idea que qui aporta més capital decideix més, ja que implicar les persones treballadores, clientes i les comunitats en les decisions clau genera organitzacions més resilients i compromeses amb el seu entorn.
D’altra banda, hi ha la limitació de la bretxa salarial, ja que en l’economia social existeixen límits entre els sous més alts i els més baixos dins d’una mateixa organització, cosa que contrasta amb la bretxa desmesurada de la gran banca o dels mercats cotitzats.
Finalment, destaca la distribució i capitalització social, atès que els beneficis no s’orienten a maximitzar el dividend de l’accionista, sinó a capitalitzar i reinvertir en l’entitat.
Hi ha, a més, un aspecte fonamental: l’empresa cooperativa és intergeneracional, pensa a crear riquesa social, econòmica i ambiental per a les generacions futures i no té com a objectiu el benefici immediat.
– L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Quin paper pot exercir una banca ètica per impulsar solucions reals i quins projectes esteu donant suport actualment en aquest àmbit?
Davant de la consideració de l’habitatge com un actiu financer amb el qual especular, des de Fiare Banca Etica defensem el dret a una llar digna com un pilar fonamental de la inclusió social. La banca ètica no finança promocions destinades a l’especulació immobiliària.
El nostre paper és finançar models alternatius que treguin l’habitatge del mercat especulatiu. Actualment, donem suport fermament a projectes de cessió d’ús i cohousing cooperatiu, on la propietat de l’immoble continua sent de la cooperativa i les sòcies gaudeixen d’un ús indefinit a un preu just; a la rehabilitació sostenible mitjançant el finançament de cooperatives que recuperen patrimoni urbà o rural en desús per destinar-lo a lloguer social o assequible; així com a la tasca d’entitats socials a través de préstecs a fundacions i entitats que gestionen habitatges d’inclusió per a persones en situació d’extrema vulnerabilitat.
– Cada vegada més persones volen saber què fa el seu banc amb els seus diners. Per què creieu que la transparència s’ha convertit en una demanda social i quina informació pot trobar un client de Fiare Banca Etica que difícilment trobaria en una entitat convencional?
La demanda de transparència sorgeix de la pèrdua de confiança de la ciutadania després de les successives crisis financeres i de la manca de responsabilitat en l’ús de l’estalvi privat. La gent ha entès que la neutralitat financera no existeix: els seus diners estan treballant constantment al món.
| A Fiare Banca Etica portem la transparència fins a l’extrem.
A Fiare Banca Etica portem la transparència fins a l’extrem. Al nostre web, qualsevol persona pot consultar la totalitat dels projectes i empreses finançats amb els diners de les nostres persones estalviadores, detallant l’entitat receptora, l’import concedit i l’impacte perseguit. En un banc convencional, la persona clienta només veu el seu saldo i l’historial de transaccions; en el nostre, veu exactament la petjada social i ambiental que el seu estalvi està generant a la comunitat.
– L’Informe d’Impacte 2026 assenyala que el 91% del crèdit concedit va generar un impacte social o ambiental positiu mesurable. Com s’aconsegueix mantenir una xifra tan elevada sense renunciar al creixement i a la rendibilitat de l’entitat?
El secret rau a comptar amb una metodologia rigorosa d’avaluació dual. Abans d’analitzar la viabilitat econòmica d’una operació, sotmetem cada proposta a una anàlisi d’impacte social i ambiental realitzada per la nostra xarxa de persones sòcies avaluadores i personal tècnic especialitzat.
Aquest 91% és la conseqüència natural del nostre objecte social: només financem entitats de l’economia social, el tercer sector, les energies renovables, l’agroecologia i la cultura. Mantenir la sostenibilitat econòmica i la solvència amb aquest nivell d’exigència és possible perquè la morositat en l’economia social és sensiblement inferior a la de la banca tradicional. Les entitats amb un fort compromís comunitari són enormement resilients davant les crisis.
– L’informe destaca la creació i preservació de milers de llocs de treball gràcies a l’economia social i als anomenats Workers BuyOut (empreses que passen a mans de les seves persones treballadores per evitar-ne el tancament). Creieu que aquest model pot ser una de les respostes més eficaces a les crisis empresarials del futur?
Sens dubte. Els Workers BuyOut (WBO) han demostrat ser una eina extraordinàriament eficaç per evitar el tancament d’empreses viables davant de problemes de successió generacional, mala gestió o crisis conjunturals. Quan el personal assumeix la propietat de l’empresa creant una cooperativa, no només salva els seus llocs de treball, sinó que transforma la governança del negoci, fent-la més democràtica i compromesa amb el territori.
A Itàlia existeix un marc normatiu (com la Llei Marcora) i un ecosistema financer cooperatiu que facilita aquestes transicions. Impulsem decididament aquestes operacions perquè ofereixen solvència, arrelament local i estabilitat laboral. És un model que Espanya i Europa haurien de potenciar activament com a política d’Estat per protegir el teixit industrial i empresarial.
– Fiare Banca Etica ha reforçat el suport a empreses liderades per dones i ha obtingut certificacions internacionals en igualtat i inclusió. Quines barreres continuen trobant les dones quan busquen finançament i què pot fer la banca per eliminar-les?
Les dones continuen enfrontant-se a biaixos inconscients en l’anàlisi de risc convencional, a una menor disponibilitat de garanties patrimonials prèvies —producte de la bretxa de gènere i de cures històrica— i a una major presència en sectors vinculats a l’economia de les cures o a l’àmbit social, sovint infravalorats per la banca tradicional.
Per eliminar aquestes barreres, en la banca ètica actuem mitjançant eines d’avaluació inclusives que analitzen la viabilitat del projecte no només a partir de les dades econòmiques, sinó també del valor social, la sostenibilitat de la proposta i la capacitat tècnica de l’equip. Així mateix, desenvolupem estructures de suport i acompanyament, dissenyant productes de crèdit adaptats a microempreses i projectes d’autoocupació impulsats per dones, treballant en aliança amb xarxes de l’economia feminista i social, alhora que apliquem polítiques internes estrictes de paritat i corresponsabilitat que han estat certificades internacionalment.
– El nou pla estratègic marcarà el rumb de l’entitat durant els pròxims anys. Quins són els principals reptes que us heu fixat i quins objectius personals us agradaria haver complert quan acabi el vostre mandat?
Els nostres principals reptes estratègics passen per escalar el nostre impacte creditici augmentant el volum de finançament en sectors estratègics com l’habitatge cooperatiu, la transició energètica i la sobirania alimentària; consolidar el creixement del crèdit a Espanya reforçant la implantació de Fiare Banca Etica al territori i augmentant la base de persones sòcies i estalviadores; així com impulsar una digitalització amb rostre humà que millori les nostres eines operatives sense perdre la proximitat, la participació democràtica i l’arrelament comunitari que ens caracteritzen.
| És perfectament possible tenir un banc sòlid i eficient sense desviar-nos ni un mil·límetre dels nostres valors ètics d’origen.
A escala personal, m’agradaria acabar el meu mandat havent consolidat Fiare Banca Etica com un referent indiscutible en la transformació de les finances europees. Voldria haver contribuït a deixar una entitat encara més forta, solvent i participada, havent demostrat a la societat que és perfectament possible tenir un banc sòlid i eficient sense desviar-nos ni un mil·límetre dels nostres valors ètics d’origen.
Una entrevista de Revista Perfilesper Refugio Martínez (2026)