L’economia social i solidària gallega té una cosa clara: transformar la realitat no es fa en solitari. Per això, la setmana passada Galícia va acollir una jornada impulsada per Fiare Banca Ètica per reflexionar, compartir experiències i obrir noves converses sobre el paper de les finances ètiques dins l’ecosistema econòmic gallec.

La trobada, sota el títol “Les finances ètiques en l’economia gallega”, va reunir representants d’entitats de l’Economia Social i del Tercer Sector, organitzacions compromeses amb un altre model econòmic possible. Una jornada per pensar col·lectivament com enfortir aliances entre aquells que treballen per una economia centrada en les persones, el territori i el bé comú.

Molt més que finançament

Les finances no són neutrals. Cada decisió econòmica té un impacte en la societat, en el medi ambient i en la manera com ens relacionem com a comunitat. Aquesta va ser una de les idees que va travessar tota la jornada: entendre les finances ètiques no només com una eina bancària, sinó com una peça clau per sostenir projectes amb impacte social i enfortir models econòmics més justos i resilients.

Durant la trobada es van abordar reptes compartits, oportunitats per al teixit social gallec i la necessitat de continuar construint espais on l’economia social i les finances ètiques puguin dialogar, col·laborar i créixer plegades.

Un espai per compartir experiències i construir aliances

La jornada va comptar amb la participació d’entitats referents del tercer sector i de l’economia social gallega. També hi van participar representants i membres de la direcció de Fiare Banca Ètica, aportant la mirada d’una entitat financera cooperativa que treballa per posar els diners al servei de la transformació social.

Més enllà de les ponències o taules de debat, el valor de la trobada va estar també en les converses compartides, les connexions generades i la possibilitat de teixir aliances entre organitzacions que, des d’àmbits diferents, comparteixen objectius comuns.

Perquè impulsar un altre model econòmic no depèn únicament de finançar projectes responsables. També implica generar espais de trobada, escolta i reflexió col·lectiva capaços d’enfortir l’ecosistema social i cooperatiu dels territoris.

Xarxes que converteixen la indignació en acció

La jornada també va comptar amb les intervencions d’Elvira Rivas, coordinadora d’Érguete, i Francesca Rispoli, presidenta de Libera, dues organitzacions que van compartir experiències vinculades a la lluita social, la defensa de la legalitat, la construcció comunitària i la defensa d’una societat més justa.

D’una banda, Érguete va repassar la seva trajectòria com a associació nascuda a Vigo als anys 80 com a resposta ciutadana davant l’impacte del narcotràfic i l’heroïna a Galícia. Més de quatre dècades després, l’entitat continua treballant des de l’acompanyament social, la prevenció i l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat, mantenint viu un moviment que va transformar profundament la realitat social gallega.

De l’altra, Rispoli va compartir l’experiència de Libera, una xarxa italiana compromesa amb la lluita contra les màfies, la corrupció i les desigualtats des d’una perspectiva de coresponsabilitat social. Durant la conferència es va posar el focus en la importància de construir ciutadania activa, generar memòria col·lectiva i entendre que la justícia social i la pau només són possibles des de la implicació comunitària i el treball col·lectiu.

Pensar l’economia des de l’impacte social

En un context marcat per la incertesa econòmica, les desigualtats i els desafiaments socials i ambientals, trobades com aquesta posen sobre la taula la importància de continuar construint alternatives financeres alineades amb les necessitats reals de les persones i comunitats.

Les finances ètiques formen part d’aquesta resposta. Una manera d’entendre l’economia des de la transparència, la participació i l’impacte positiu, donant suport a iniciatives que generen valor social, ambiental i comunitari.

I precisament aquí rau el sentit de jornades com aquesta: recordar que una altra economia no només és possible, sinó que ja existeix i es construeix cada dia des de xarxes, cooperatives, entitats socials i projectes compromesos amb transformar el territori des del col·lectiu.