Aldo Soldi, president de Banca Etica
Discurs íntegre pronunciat a Venècia el 25 de setembre de 2026, durant la jornada de clausura dels actes emmarcats en l’assemblea general de la Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius (FEBEA).
Bon dia a tothom.
Per a Banca Etica ha estat un veritable plaer acollir aquesta trobada conjuntament amb FEBEA.
Aquestes jornades no només ens han deixat reflexions d’un enorme valor, sinó que també han servit per elegir la nova junta directiva, el nou president i la nova vicepresidenta de FEBEA. Els desitjo els principals èxits en la seva gestió: de veritat, necessitem el vostre compromís.
Les finances ètiques travessen un moment d’indiscutible interès, en el qual s’entrellacen riscos i oportunitats.
Es troben en una fase de clar creixement perquè es percep la necessitat d’unes finances que no actuïn exclusivament en benefici propi, per enriquir els accionistes, sinó que s’esforcin per construir comunitats, que posin les persones i els seus drets al centre, que cuiden del medi ambient, que siguin inclusives i que contribueixin a la construcció de la pau.
Les finances ètiques, al cap i a la fi, no només gestionen diners, sinó que també transmeten una visió del món i de les relacions humanes. I quan el model que fins ara ha determinat el rumb del món mostra el dany que també és capaç de causar a tota la humanitat, ara que és evident que les finances tradicionals s’han enriquit fins i tot provocant desastres, és aleshores quan pren força la idea d’unes finances que responguin a principis i valors diferents. La comunitat de les finances ètiques i alternatives a Europa demostra que això no només és possible, sinó que no som un reducte marginal: som un sistema sòlid i capaç d’impulsar de forma eficaç i significativa un model de desenvolupament diferent.
En molts països ens hem convertit en el principal referent de l’economia social. Donar-li suport implica donar suport associacions, cooperatives i entitats que construeixen societats més humanes i hospitalàries; que anteposen les persones al benefici i que comparteixen la nostra visió del món.
La nostra societat necessita amb urgència l’economia social. Europa la necessita. Per això és vital mantenir un diàleg fluid i comptar amb el suport de les institucions europees, tant polítiques com financeres. Aquest espai d’interlocució ja està en marxa —i molt ben encaminat—, i en aquest camp FEBEA exerceix un paper clau. Ara hem de consolidar aquest camí. En tenir una implantació i estructura sòlides, les finances ètiques poden assolir fites molt significatives per a la ciutadania del continent. Ja existeixen experiències d’èxit en aquest sentit, que poden multiplicar-se. És fonamental que les institucions europees continuïn considerant l’economia social com un factor de desenvolupament i competitivitat del nostre sistema. Perquè aquesta és la nostra cultura, diferent de la d’altres sistemes i continents, i la relació amb institucions financeres com el BEI i el FEI no es limita únicament a la disponibilitat de recursos financers, sinó que implica la posada en marxa de processos d’acompanyament i creixement d’un valor incalculable.
Al principi esmentava l’existència de certs riscos, i m’agradaria assenyalar-ne dos de gran actualitat.
El primer és que l’enorme inversió de recursos financers destinada a la defensa i a la seguretat acabi desplaçant i reduint el finançament de l’economia social, tant a nivell europeu com estatal. És cert que aquests dies hem rebut alguns senyals tranquil·litzadors al respecte: benvinguts siguin! Perquè les amenaces són evidents.
El segon risc va més enllà de les finances ètiques. Si les sancions del Govern dels Estats Units a ciutadans o entitats europees —motivades per la por a sancions secundàries de gran abast— aconsegueixen paralitzar l’activitat financera de bancs que operen amb els afectats, ens enfrontem a un problema greu de sobirania financera, d’autonomia i —potser— també de democràcia. Per això cal reaccionar!
Ja ho estan fent bancs i associacions, però també ho han de fer les institucions europees —que han actuat, encara que de forma insuficient— i les institucions nacionals allà on es donin aquests casos. El tema és massa important per a quedar-nos de braços plegats.
Per tot això, FEBEA està cridada a exercir un paper determinant en els pròxims anys: promoure les finances ètiques i alternatives, visibilitzar els seus coneixements, la relació amb les institucions supranacionals i la difusió de bones pràctiques. Així mateix, serà clau fomentar el diàleg i les aliances econòmiques entre les entitats adherides.
Al llarg d’aquest temps, FEBEA ha fet una feina excel·lent, tant a nivell extern com intern, tal com ho demostren aquests tres dies de trobada.
I encara que no soc partidari dels personalismes —perquè crec fermament en el valor del treball en equip—, no vull acabar sense reconèixer la tasca rellevant del Peru (Pedro Manuel Sasia) durant els seus sis anys de presidència. L’organització que ens deixa és molt diferent i sensiblement millor que la que va assumir al seu dia. I el meravellós ambient que vivim aquests dies —afavorit per la bellesa de Venècia— sens dubte també li ho devem a ell.
Moltes gràcies.
Fotografia: Luca Marcat