A deu quilòmetres del centre de Fano, entre els turons de la regió italiana de les Marques, hi ha un racó inesperat. Es diu Vita da Pacos: un bioparc social immers en plena natura on conviuen alpaques, ases, gallines, abelles, un hort ecològic, un agroturisme, un agrocàmping, tallers creatius, casals d’estiu, nits de música i festes d’aniversari. Tot plegat, en un flux continu de persones, activitats i relacions.
No és fàcil definir-lo amb una sola paraula. No és només una granja escola, ni només un agroturisme, ni només un centre cultural. És tot això alhora, unit per una visió molt clara: construir un espai obert, acollidor i arrelat al territori, on la natura educa, les relacions importen i la feina té un sentit.
Un somni col·lectiu que va néixer des de baix
Vita da Pacos va néixer l’any 2022 de la mà de l’Elisa, en Matteo i l’Aurora, tres persones amb profundes arrels en el món de l’educació, la cooperació social i l’acollida. Durant més de vint anys havien treballat en contacte directe amb la vulnerabilitat mental i psíquica, amb joves i en projectes formatius. En un moment determinat, van sentir la necessitat d’abocar tota aquesta experiència en un lloc físic, concret i de gestió familiar.
El projecte va arrencar gràcies a un crowdfunding que no va ser només econòmic, sinó també una suma d’energia, amistats, confiança i treball compartit. Menys d’un any després de la seva inauguració, Vita da Pacos ja s’havia convertit en un col·lectiu artístic, cultural, naturalista, lúdic i social.
Actualment, l’equip inclou també l’Stefano, la Maria, en Mattia, en Jabel, la Giulia, en Momo, en Juri, l’Alice, la Federica, l’Emanuele, l’Alessandro i molts altres joves que gaudeixen de formar-ne part i que aporten el seu granet de sorra al projecte: cadascú amb el seu paper, la seva història i la seva passió. Junts formen alguna cosa que s’assembla més a una comunitat que no pas a un organigrama empresarial.
Animals “jubilats” i menjar de quilòmetre zero
Un dels trets més característics de Vita da Pacos és la manera com tracta els animals del parc. No són bestiar productiu, sinó animals que han arribat al final de la seva vida útil o laboral: la vaca coixa, l’ase que ja no pot treballar, les gallines jubilades… Cada animal és acollit i cuidat pel que és, no pel que produeix. Una filosofia que es reflecteix en tot el projecte.
Per la seva banda, l’agroturisme ofereix una cuina autèntica i de quilòmetre zero —pa casolà, ous frescos, verdures de l’hort, plats de temporada—, amb una atenció especial als productors locals, molts dels quals ja formen part de la xarxa de Banca Ètica. Els divendres a la nit s’hi organitza un sopar amb farines ecològiques i plats vegetarians; els diumenges, el parc s’omple de famílies, infants i grups d’amics. Hi ha qui arriba amb una guitarra i demana tocar. Hi ha qui baixa del cotxe i s’hi queda tota la tarda sense saber gaire bé per què.
Vita da Pacos no és un lloc estàtic. Cada estació porta noves activitats: tallers creatius per a infants, cursos per a adults, visites escolars a mida, un casal d’estiu que ja va per la tercera edició, nits de música, casaments i esdeveniments privats. També compten amb un projecte d’apicultura —Bee.autiful— amb una petita producció de mel natural, concebut també com una eina educativa per apropar les persones al món dels pol·linitzadors.
L’any 2025, per celebrar el seu tercer aniversari, el bioparc va organitzar el primer Festival de l’Acollida: un esdeveniment que va celebrar la música, l’obertura i la natura, plantejat com un acte de resistència cultural en un moment en què a la diversitat li costa trobar el seu espai. Una decisió totalment coherent amb la identitat del projecte: fer cultura no és un complement, forma part del seu ADN.
El suport de Banca Etica: un banc convidat a participar
Vita da Pacos va arribar a Banca Ètica en el seu segon any de vida, en plena fase de startup, gràcies al boca-orella de socis comuns. Buscaven una entitat financera que els ajudés a donar continuïtat a les primeres inversions que ja havien iniciat amb el crèdit cooperatiu local. Riccardo Dolci, responsable de la sucursal d’Ancona, recorda així el procés:
«Ens van contactar a través de socis comuns i, abans d’avaluar la sol·licitud, els vaig anar a visitar com un client més, sense presentar-me. Volia entendre de debò què feien», explica Dolci. «El que vaig veure em va impactar: hi posen l’ànima, des de la família que gestiona l’espai fins a les persones que s’hi impliquen. Hi ha un projecte d’acollida real, fet d’intercanvi, hospitalitat i espais compartits. Vaig veure gent baixar del cotxe amb una guitarra i demanar si podia tocar. És un d’aquells llocs on les persones se senten com a casa.»
Abans de fer el pas, Banca Etica va dur a terme la seva avaluació socioambiental, una eina que el banc aplica sistemàticament per verificar que els projectes finançats generin un impacte coherent amb els seus valors.
«L’avaluador social va visitar l’espai i va confirmar allò que havíem percebut», explica Dolci. Entre els elements clau que van convèncer el banc destaquen les nombroses activitats dirigides a infants i joves, la cura dels animals envellits, la cadena de subministrament curta i la integració amb el teixit associatiu de la zona.
El suport inicial va consistir en un finançament de 30.000 euros; una xifra modesta en comparació amb la dimensió global del projecte, però amb una gran càrrega simbòlica.
«No ens van buscar com un últim recurs desesperat», aclareix Dolci. «Érem un banc convidat a participar en un projecte perquè compartim valors: la convivència, l’educació i l’ús compartit dels espais. Aquesta és la diferència entre una relació de crèdit freda i estèril i una relació amb sentit.»
Avui l’aliança continua. Hi ha en marxa un altre petit finançament per completar la fase de consolidació del projecte i permetre que Vita da Pacos enlairi definitivament sobre una base sòlida. El banc també ha implementat les eines operatives bàsiques (compte corrent, datàfon), passant a formar part del dia a dia del bioparc, i no només del seu balanç.
Als camps de Fano, aquest racó inesperat continua omplint-se els diumenges, fins i tot quan plou, malgrat estar a deu quilòmetres del centre. Ningú hi passa per casualitat. S’hi va perquè algú t’ha parlat del lloc, perquè tens un fill que vol veure les alpaques o perquè busques un espai on sentir-te bé. I un cop hi vas, el més habitual és tornar-hi.
Foto crèdits: Vita da Pacos