A Acerra, a la província de Nàpols, una fàbrica que semblava destinada a tancar per sempre ha tornat a produir gràcies a una decisió radical: arriscar-se en primera persona. És la història de Screensud, una cooperativa nascuda d’un workers buyout (adquisició per part dels treballadors), el procés mitjançant el qual els empleats rescaten una empresa en crisi i la transformen en un negoci del qual esdevenen socis i empresaris.
L’any 2012, la societat Lafer —especialitzada en la fabricació de malles metàl·liques per a la indústria extractiva i la construcció— entra en liquidació. Es tractava d’una empresa amb 50 treballadors i una facturació superior als 2 milions d’euros anuals. Tot i això, les comandes es van aturar i el futur semblava sentenciat. Tanmateix, dotze treballadors van decidir no acceptar el tancament com un destí inevitable.
«Vam escollir no rendir-nos i tornar a posar en joc les competències adquirides en més de quinze anys d’activitat», explica Raffaele Silvestro, actual president de la cooperativa. Una decisió que va implicar invertir la seva pròpia indemnització laboral (TFR) i les prestacions d’atur, assumir un risc personal i col·lectiu, i transformar-se d’empleats en socis.
Del fracàs a la cooperativa
El procés no va ser immediat. El 2013 neix formalment la cooperativa Screensud, però l’activitat productiva no es va reprendre plenament fins al 2016, després d’un recorregut complex marcat per subhastes judicials, burocràcia i la competència d’altres operadors del sector.
Gràcies al dret de tempteig, els treballadors van aconseguir adjudicar-se la maquinària indispensable per tornar a començar. El nou i motivat equip va traslladar la seu de la planta de Nola a Acerra. A aquest canvi d’ubicació el va seguir una fase delicada, però també l’inici d’una nova trajectòria industrial en un territori que sovint només es dona a conèixer per les seves vulnerabilitats.
Producció, treball i territori
Actualment, Screensud fabrica malles teixides d’acer d’alta resistència que s’utilitzen en els sectors de l’extracció, la construcció, l’agroalimentació, el tractament de residus i el reciclatge. Una part significativa de la producció es destina a mercats exteriors, des del nord d’Àfrica fins a altres països europeus.
Amb els anys, la cooperativa ha consolidat la seva facturació, ha ampliat la seva cartera de clients i ha incrementat el nombre de llocs de treball. Una trajectòria que demostra com el workers buyout, quan funciona, no és només una resposta defensiva davant la crisi, sinó que pot convertir-se en un projecte de desenvolupament industrial real i sòlid.
«Portem Campània i Acerra arreu del món», afirma Silvestro, destacant el valor de retornar perspectives productives a una zona sovint marginada en el relat econòmic nacional.
La compra de la fàbrica: un pas clau
L’any 2025, més de deu anys després de l’inici del workers buyout, Screensud fa un pas estratègic: la compra de la planta de producció on opera. D’inquilins, els socis treballadors passen a ser propietaris de la fàbrica, reforçant l’estabilitat patrimonial de la cooperativa i eliminant una de les seves principals fonts d’incertesa.
És en aquesta fase quan Banca Etica intervé de manera directa, donant suport a l’operació amb eines financeres específiques.
«Per a Banca Ètica ha estat molt important donar suport a Screensud perquè representa de manera concreta el valor del workers buyout», explica Pasquale Asseni, sotsdirector de la sucursal de Nàpols. «Parlem de persones que havien perdut la feina i que van escollir prendre les regnes del seu propi futur, unint-se per crear una cooperativa i recuperar una ocupació estable.»
La intervenció del banc es va centrar especialment en la hipoteca per a l’adquisició de la nau industrial, completant una operació més àmplia.
«Avui, finalment, són propietaris de les parets on treballen», afegeix Asseni.
L’operació no es va basar únicament en el rerefons social de la iniciativa. Com passa amb tots els finançaments, Banca Ètica va exigir un pla industrial a mitjà i llarg termini.
«Demanem un pla amb un horitzó mínim de cinc a set anys», aclareix Asseni. «En el cas de Screensud, la compra de l’immoble representa una quota mensual inferior al lloguer que pagaven abans. I això ha millorat el compte de resultats i ha enfortit l’empresa al llarg del temps.»
Una comunitat que es converteix en empresa
Per als socis treballadors, la cooperativa no és només un centre de producció, sinó una comunitat que comparteix riscos, decisions i resultats. «Som tots al mateix vaixell» és una frase recurrent en les paraules de Silvestro.
És també en aquest tipus de projectes on les finances orientades a l’impacte troben la seva funció: no com una simple concessió de crèdit, sinó com una palanca per acompanyar processos col·lectius en què el capital serveix per protegir l’ocupació, les qualificacions professionals i l’arrelament al territori.
A Acerra, allò que semblava una fàbrica condemnada al tancament s’ha convertit així en un exemple real de com els treballadors poden transformar-se en protagonistes del seu propi renaixement. No només salvant una empresa, sinó reescrivint la relació entre el treball, la propietat i la comunitat.
Crèdits de les imatges: Screensud