A Palerm, des de fa més de quinze anys, un festival de cinema s’ha convertit en molt més que una mostra. És el Sicilia Queer filmfest, nascut l’any 2011, en un moment en què a Itàlia i a Sicília començaven a emergir noves mobilitzacions pels drets LGBT+, però que amb els anys ha optat per ampliar el seu horitzó i transformar-se en un laboratori permanent de cultura, cinema i relacions.

«Des del principi vam intentar mantenir unides dues dimensions», explica Giorgio Lisciandrello, director d’organització del festival i seleccionador de pel·lícules. «D’una banda, la qüestió dels drets; de l’altra, la promoció cultural i cinematogràfica en un territori que pateix històricament un problema de distribució i d’accés al cinema independent».

Un festival que creix amb el territori

Amb el temps, el festival ha acompanyat l’evolució del debat públic i del mateix concepte de queer. Des de la seva concepció inicial com un espai dedicat al cinema LGBT+, el Sicilia Queer filmfest ha anat ampliant progressivament les seves fronteres i ha optat per utilitzar el terme queer com una categoria oberta, capaç de qüestionar identitats, llenguatges, marges i transformacions socials.

«La nostra aposta va ser preguntar-nos què significa avui organitzar un festival queer a Sicília», explica Lisciandrello. «No ho podíem fer de cap altra manera que no fos dialogant amb el territori i amb les realitats locals, però també amb l’ambició de construir un espai reconegut en l’àmbit nacional i internacional».

En una regió on l’oferta cultural independent sovint té dificultats per trobar espais i recursos, el festival s’ha posicionat com un pont entre Palerm i la resta del món: un lloc capaç d’atreure obres, convidats i mirades que, d’una altra manera, difícilment arribarien a l’illa.

Un contenidor que genera altres experiències

En el relat de Lisciandrello, el Sicilia Queer filmfest no és només un esdeveniment anual, sinó un autèntic ecosistema cultural. Al voltant del festival, amb el pas dels anys, han sorgit altres experiències: una empresa de postproducció cinematogràfica, fundada pel mateix Lisciandrello, un pòdcast de crítica cinematogràfica, un festival de teatre, laboratoris i tallers.

«Sempre ens va semblar important que aquest espai pogués ser transitat per altres persones i convertir-se, encara que només fos durant un temps, en un lloc on construir fragments de vida i de feina», relata. «Per a algunes persones va ser una pel·lícula el que les va transformar. Per a d’altres, va ser l’inici d’un recorregut professional».

El festival es converteix així en un espai de formació professional, experimentació i creixement: un context en què joves crítics, estudiants, cineastes i gestors culturals poden adquirir experiència, crear xarxes i imaginar noves trajectòries.

Organitzar un festival a Sicília avui

Organitzar un festival independent a Sicília continua sent un repte quotidià. «No és una queixa meridionalista», aclareix Lisciandrello. «És una realitat estructural: falten fundacions bancàries, grans patrocinadors territorials i, sovint, també una interlocució estable amb les institucions».

L’equip que organitza el festival treballa en gran part de manera voluntària, amb dietes i compensacions simbòliques. «Ho fem perquè creiem en aquest projecte, però això també dificulta una veritable professionalització».

Tanmateix, aquesta fragilitat té una vessant positiva: una gran autonomia editorial i política. «Com que no depenem de grans entitats, tenim molta llibertat en les nostres decisions. Podem convidar qui vulguem i construir la programació sense haver de retre comptes a ningú. Aquesta llibertat és una riquesa».

Credibilitat internacional, fragilitat local

Al llarg dels anys, el festival ha construït una reputació que transcendeix les fronteres regionals. Publicacions internacionals com Cahiers du Cinéma han dedicat articles al Sicilia Queer filmfest, i convidats de primer nivell del món del cinema i la cultura responen amb entusiasme a les seves invitacions.

«Això és un gran motiu d’orgull», afirma Lisciandrello. «Però també és una responsabilitat. Quan aculls convidats importants, has d’estar a l’altura: hospitalitat, organització i logística. La credibilitat internacional creix més ràpidament que els recursos locals».

Una programació com a espai de descoberta

El cor del festival continua sent la seva programació cinematogràfica. Un grup heterogeni de seleccionadors —crítics, estudiants i professionals del cinema, també de l’estranger— treballa durant tot l’any en el visionament de les pel·lícules. El festival proposa un únic concurs que combina llargmetratges i curtmetratges, a més de diverses seccions temàtiques.

Entre aquestes seccions destaca Eterotopie, dedicada cada any a un país o una àrea geogràfica que sovint queda fora del radar de la distribució comercial; Retrovie italiane, que reinterpreta la història del cinema italià a la llum de temes i sensibilitats que avui definiríem com a queer; i una selecció de preestrenes procedents dels principals festivals internacionals, des de Berlín fins a Canes, passant per Locarno i Venècia.

«Moltes de les pel·lícules que projectem a Palerm no es veurien mai de cap altra manera», explica Lisciandrello. «Crear més oportunitats de visionament també significa crear més oportunitats de trobada».

El suport de Banca Etica: donar continuïtat a un projecte independent

Al costat de la dimensió cultural, hi ha una qüestió molt concreta: la sostenibilitat econòmica. El Sicilia Queer filmfest rep una subvenció ministerial que, tanmateix, acostuma a arribar quan el festival ja ha finalitzat, fet que obliga l’associació a avançar una gran part de les despeses.

«Aquest és un dels motius pels quals vam decidir donar suport al festival», explica Claudia Mangano, subresponsable de la sucursal de Banca Etica a Palerm. «Parlem d’un festival independent, valorat en l’àmbit nacional i internacional, que treballa temàtiques vinculades a la diversitat, la no-conformitat i l’experimentació cultural. Són llenguatges alternatius que tenen dificultats per trobar espai en els canals convencionals».

El suport de Banca Etica es tradueix en eines concretes de liquiditat. «Els donem suport mitjançant una línia de crèdit en compte corrent, que aporta flexibilitat de tresoreria i permet anticipar les despeses derivades de l’organització: l’acollida dels convidats, la logística i les activitats paral·leles», aclareix Mangano.

Fer avançar el projecte amb més suports

Amb el temps, el treball amb Banca Etica s’ha incorporat a un procés d’enfortiment de la gestió financera. «Avancem plegats durant tot l’any per analitzar i gestionar a temps les possibles dificultats», afegeix Mangano. «L’objectiu és que l’associació desenvolupi una estructura financera més sòlida, capaç d’afrontar els imprevistos i els retards, malauradament freqüents, en el lliurament de les subvencions públiques».

Es tracta d’un treball basat en el diàleg continu, no en la imposició externa: «L’associació va decidir incorporar al seu equip persones dedicades al disseny i al desenvolupament de projectes. Va ser una idea seva que van voler compartir amb nosaltres gràcies al clima de col·laboració construït amb el temps».

En definitiva, a Palerm el cinema queer no és només una mostra. És una infraestructura cultural vital que uneix drets, experimentació, comunitat i treball. I que, gràcies a xarxes de suport coherents amb els seus valors, continua existint allà on, d’una altra manera, correria el risc d’apagar-se.

Crèdits fotogràfics: Sicilia Queer filmfest