Català Euskera

Entrevistamos a Joseba Polanco, actual director de Cooperativa 70 y exdirector de la Confederación de Cooperativas de Cataluña, por el Día Internacional de las Cooperativas.

¿Cómo empezaste en este ámbito de trabajo?

Empecé en el cooperativismo en la cooperativa de trabajo asociado Eraginkor, S. Coop. Ltda. En 1985 cuando, tras finalizar el primer posgrado sobre cooperativismo que se realizó en la Universidad de Deusto, se impulsó la creación de una cooperativa para crear cooperativas y nos agrupamos cuatro personas de diferentes formaciones académicas.

¿Cómo ha evolucionado este sector a lo largo de los años?

En Cataluña, a lo largo de la historia y cuando no ha sido perseguido, podemos afirmar que el cooperativismo, se ha imbricado en la sociedad por el carácter humanista que tiene la realización de una actividad económica focalizada en las personas.

Las cooperativas, como personas jurídicas formadas por personas, nacen con la voluntad de satisfacer alguna necesidad. A menudo esta necesidad es la semilla inicial que sirve para poner en marcha un proyecto de producto o servicio arraigado, con unos objetivos que evolucionan a lo largo del tiempo en coherencia con el instinto de supervivencia que tienen todas las personas, también las jurídicas.

Ahora bien, el cooperativismo no siempre se ha sabido comunicar con la sociedad con suficiente fluidez y esto ha provocado ciclos evolutivos vinculados a la evolución de la economía con un comportamiento anticíclico. A mayor crisis económica más creación de cooperativas y en el sentido contrario cuando la economía evoluciona positivamente. Desgraciadamente no hemos conseguido todavía un crecimiento en base a las propias dinámicas endógenas. Quizás en los últimos cinco años esto ha cambiado un poco y la evolución del cooperativismo va más en paralelo a la evolución de la economía a la vez que se ha conseguido que más personas, desde diferentes ámbitos, se acerquen al cooperativismo.

En el contexto actual de crisis sanitaria mundial, ¿cómo está aguantando el sector del cooperativismo?

Vemos que la crisis sanitaria ha impactado de manera diferenciada a las empresas según el sector de actividad y, como que el cooperativismo es un reflejo de la economía, nos encontramos impactos diferenciados. Sin embargo podemos afirmar que la crisis sanitaria impacta sobre una sociedad que ya estaba en una ola donde la precariedad laboral y social, los bajos salarios, la dificultad para acceder a la vivienda, la dificultad de los jóvenes para acceder al mercado laboral, etc. era una realidad. La pandemia ha impactado sobre una sociedad en la que los niveles de desigualdad se han agrandado a lo largo de los últimos 10-12 años.

Las consecuencias económicas reales de la pandemia las desconocemos porque aún no se ha terminado y cuando finalice tendremos que ver si logramos la normalidad en el mismo punto que estábamos antes de la pandemia o en un inferior. No podemos olvidar que, al margen de las dinámicas económicas en el que estábamos inmersos, se ha acelerado la implantación de nuevas dinámicas como la evolución tecnológica, las necesidades derivadas del cambio climático y las dinámicas geo-estratégicas que impactarán muy rápidamente en el economía. La salida económica será más acelerada en unas sociedades que en otras y esto tendrá consecuencias económicas. Habrá una importante incorporación de la tecnología tanto a los procesos productivos como en la vida cotidiana lo que volverá a impactar en el empleo y generará conflicto generacional. En un contexto a largo plazo con una Administración Pública endeudada y limitada para intervenir en la economía.

Es evidente que el cooperativismo es una herramienta que puede jugar un papel muy importante en este escenario. Ahora bien, para implementar muchas soluciones se necesitan unos ciertos niveles de capital inicial y aquí las cooperativas existentes, que pueden tener estos niveles de capital, pueden ser un compañero para muchas experiencias nuevas. De los principios cooperativos es probablemente la intercooperación el que mejor debemos conjugar en estos momentos porque hay proyectos que se han de formular nuevamente, en paralelo con proyectos mucho más adaptados a los nuevos tiempos, pero sin la experiencia acumulada necesaria para sobrevivir .

Por parte de las Administraciones públicas, ¿se están haciendo políticas de apoyo para promover el sector? ¿Cuáles son los retos?

El papel de las Administraciones públicas debe ir mucho más lejos que hacer las políticas de apoyo que se están haciendo desde el Gobierno o desde algunos Ayuntamientos. Es necesario que desde los diferentes departamentos del Gobierno y las diferentes administraciones públicas tengan el convencimiento de que el cooperativismo es un compañero para resolver muchas de las necesidades que tienen, es un compañero de confianza en todas las responsabilidades que tienen y que a menudo son gestionadas desde el ámbito privado.

Las Administraciones Públicas deben tener una visión integral del cooperativismo no solo como un sujeto de apoyo sino fundamentalmente como un proveedor de confianza que le puede apoyar para resolver muchas de las obligaciones que la sociedad ha puesto en manos de las Administraciones Públicas.

¿Qué puede aportar el cooperativismo en medio de una cultura que ha cultivado en exceso el individualismo?

El cooperativismo siempre ha sabido conjugar el interés colectivo y el interés individual. Esto supone que los principios cooperativos, los cuales deben trabajar permanentemente por las cooperativas, son también una fuente de educación en la convivencia democrática que las cooperativas extienden a las personas socias y en la sociedad.

______________________________________________

El cooperativisme sempre ha sabut conjugar l’interès col•lectiu i l’interès individual

Entrevistem a Joseba Polanco- actual director de Cooperativa 70 i exdirector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya pel Dia Internacional de las Cooperativas.

Com vas començar en aquest àmbit de treball?

Vaig començar en el cooperativisme a la cooperativa de treball associat Eraginkor, S. Coop. Ltda.  L’any 1985 quan, després de finalitzar el primer postgrau sobre cooperativisme que es va realitzar a la Universitat de Deusto, es va impulsar la creació d’una cooperativa per crear cooperatives i ens vam agrupar quatre persones de diferents formacions acadèmiques.

Com ha evolucionat aquest sector al llarg dels anys?

A Catalunya, al llarg de la història i quan no ha estat perseguit, podem afirmar que el cooperativisme, s’ha imbricat a la societat pel caràcter humanista que té la realització d’una activitat econòmica focalitzada en les persones.

Les cooperatives, com a persones jurídiques formades per persones, neixen amb la voluntat de satisfer alguna necessitat. Sovint aquesta necessitat és la llavor inicial que serveix per engegar un projecte de producte o servei arrelat, amb uns objectius que evolucionen al llarg del temps en coherència amb l’instint de supervivència que tenen totes les persones, també les jurídiques.

Ara bé el cooperativisme no sempre s’ha sabut comunicar amb la societat amb prou fluïdesa i això ha provocat cicles evolutius vinculats a l’evolució de l’economia amb un comportament anticíclic. A major crisi econòmica més creació de cooperatives i en el sentit contrari quan l’economia evoluciona positivament. Malauradament no hem aconseguit encara un creixement sobre la base de les pròpies dinàmiques endògenes. Potser en els últims cinc anys això ha canviat una mica i l’evolució del cooperativisme va més en paral•lel a l’evolució de l’economia alhora que s’ha aconseguit que més persones, des de diferents àmbits, s’apropin al cooperativisme.

En el context actual de crisi sanitària mundial, com està aguantant el sector del cooperativisme?

Veiem que la crisi sanitària ha impactat de manera diferenciada a les empreses segons el sector d’activitat i, com que el cooperativisme és un reflex de l’economia, ens trobem impactes diferenciats. Tanmateix podem afirmar que la crisi sanitària impacta sobre una societat que ja estava en una onada on la precarietat laboral i social, els baixos salaris, la dificultat per accedir a l’habitatge, la dificultat del jovent per accedir al mercat laboral, etc. era una realitat. La pandèmia ha impactat sobre una societat en què els nivells de desigualtat s’han fet molt grans al llarg dels últims 10-12 anys.

Les conseqüències econòmiques reals de la pandèmia les desconeixem perquè encara no s’ha acabat i quan finalitzi haurem de veure si assolim la normalitat en el mateix punt que estàvem abans de la pandèmia o en un inferior. No podem oblidar que, al marge de les dinàmiques econòmiques en què estàvem immersos, s’ha accelerat la implantació de noves dinàmiques com l’evolució tecnològica, les necessitats derivades del canvi climàtic i les dinàmiques geo-estratègiques que impactaran molt ràpidament en l’economia. La sortida econòmica serà més accelerada en unes societats que en unes altres i això tindrà conseqüències econòmiques. Hi haurà una important incorporació de la tecnologia tant als processos productius com a la vida quotidiana la qual cosa tornarà a impactar en l’ocupació i generarà conflicte generacional. En un context a llarg termini amb una Administració Pública endeutada i limitada per intervenir en l’economia.

És evident que el cooperativisme és una eina que pot jugar un paper molt important en aquest escenari. Ara bé, per implementar moltes solucions es necessiten uns certs nivells de capital inicial i aquí les cooperatives existents, que poden tenir aquests nivells de capital, poden ser un company per a moltes experiències noves. Dels principis cooperatius és probablement la intercooperació el que millor hem de conjugar en aquests moments perquè hi ha projectes que s’han de formular novament, en paral•lel amb projectes molt més adaptats als nous temps, però sense l’experiència acumulada necessària per sobreviure.

Per part de les Administracions públiques, s’estan fent polítiques de suport per a promoure el sector? quins són els reptes?

El paper de les Administracions públiques ha d’anar molt més lluny que fer les polítiques de suport que s’estan fent des del Govern o des d’alguns Ajuntaments perquè l’Administració Pública té diferents nivells. És necessari que des dels diferents departaments del Govern i les diferents administracions públiques tinguin el convenciment que el cooperativisme és un company per resoldre moltes de les necessitats que tenen, és un company de confiança en totes les responsabilitats que tenen i que sovint són gestionades des de l’àmbit privat.
Les Administracions Públiques han de tenir una visió integral del cooperativisme no només com un subjecte de suport sinó fonamentalment com un proveïdor de confiança que li pot donar suport per resoldre moltes de les obligacions que la societat ha posat en mans de les Administracions Públiques.

Què pot aportar el cooperativisme enmig d’una cultura que ha cultivat en excés l’individualisme?

El cooperativisme sempre ha sabut conjugar l’interès col•lectiu i l’interès individual. Això suposa que els principis cooperatius, els  quals s’han de treballar permanentment per les cooperatives, són també una font d’educació en la convivència democràtica que les cooperatives estenen a les persones sòcies i a la societat.

______________________________________________________________

Kooperatibismoak beti uztartu ditu interes kolektiboa eta banakakoa

Elkarrizketa Joseba Polancori (Cooperativa 70en egungo zuzendaria eta Kataluniako Kooperatiben Konfederazioko zuzendari ohia). Kooperatiben Nazioarteko Eguna.

Nola hasi zinen lan-esparru honetan?

Kooperatibismoan hasi nintzen Eraginkor S. Coop. Ltda. lan elkartuko kooperatiban, 1985ean; izan ere, Deustun kooperatibismoari buruz egin zen lehenengo graduondokoa bukatu ostean, kooperatiba baten sorrera sustatu zen kooperatibak sortzeko xedearekin, eta prestakuntza akademiko desberdina geneukan lau pertsona elkartu ginen.

Nola aldatu da sektore hau urteetan zehar?

Katalunian, historian zehar eta jazarria izan ez denean, baieztatu ahal dugu kooperatibismoa gizartean txertatu dela, pertsonak ardatz dituen jarduera ekonomikoa egiteak duen izaera humanistagatik.
Kooperatibak, pertsonak fisikoez osatutako pertsona juridiko gisa, behar bat asetzeko beharretik jaiotzen dira. Sarritan, behar hori produktu edo zerbitzu sustraituko proiektu bat martxan jartzeko beharrezko pizgarria da, eta haren helburuak denboran zehar bilakatzen dira, pertsona guztiek (juridikoek ere) daukaten biziraupen-senarekin bat eginez.

Hala ere, kooperatibismoak ez du beti jakin gizartearekin behar den arintasunarekin komunikatzen, eta, horren ondorioz, ekonomiaren bilakaerari lotutako bilakaera-zikloak eragin ditu, zeinak izaera antiziklikoak izan diren. Zenbat eta krisi ekonomiko handiagoa, orduan eta kooperatiba gehiago sortu dira, eta kontrakoa gertatu da ekonomiak bilakaera ona izan duenean. Zoritxarrez, ez dugu oraindik lortu dinamika endogenoetan oinarritutako bilakaera. Agian, azken bost urteetan hori pixka bat aldatu da, eta kooperatibismoaren bilakaera gehiago dator bat ekonomiaren bilakaerarekin, eta, aldi berean, hainbat esparrutatik pertsona gehiago hurbildu dira kooperatibismora.

Gaur egungo mundu-mailako osasun-krisi egoeran, nola ari da eusten kooperatibismoaren sektorea?

Ikusi dugu osasun-krisiak jarduera-sektorearen arabera modu bereizian eragin diela enpresei, eta, kooperatibismoa ekonomiaren isla denez, eragin bereiziak ditugu. Dena den, esan dezakegu osasun krisiak eragina duela lan- eta gizarte-prekarietateak, soldata baxuek, etxebizitza eskuratzeko zailtasunak, gazteak lan-merkatuan sartzeko zailtasunak, eta abarrek markatutako gizartean. Pandemiak eragina izan du azken 10-12 urteotan desberdintasun-mailan alde handiak izan dituen gizartean.

Ez ditugu oraindik ezagutzen pandemiaren benetako ondorio ekonomikoak; izan ere, oraindik ere ez da bukatu. Amaitzean, ikusiko dugu ea normaltasuna lortzen dugun pandemian geunden puntuan edo baxuagoan. Ezin dugu ahaztu, murgilduta geunden dinamika ekonomikoak gorabehera, dinamika berrien ezarpena bizkortu egin dela, hala nola bilakaera teknologikoa, klima-aldaketaren ondoriozko beharrak eta ekonomian eragina oso arin izango duten dinamika geoestrategikoak. Irteera ekonomikoa bizkorragoa izango da gizarte batzuetan besteetan baino, eta horrek ondorio ekonomikoak izango ditu. Teknologiaren txertatze handia egongo da ekoizpen-prozesuetan eta eguneroko bizitzan, eta horrek berriro ere eragina izango du enpleguan, eta, beraz, belaunaldien arteko gatazka sortuko du; epe luzeko testuinguruan, zorpetuta eta ekonomian esku hartzeko mugatuta dagoen Administrazio Publiko batekin.

Agerikoa da kooperatibismoa agertoki horretan funtzio oso garrantzitsua izan ahal duen tresna dela. Hala ere, konponbide asko txertatzeko nolabaiteko hasierako kapital-maila behar da. Horregatik, existitzen diren kooperatibak, zeinek kapital maila horiek izan ahal dituzten, esperientzia berri asko izateko kideak izan daitezke. Kooperatiba-printzipioetatik, ziurrenik, lankidetzak izan behar du une honetan ondoen landu behar duguna; izan ere, proiektu batzuk berriro formulatu behar dira, garai berrietara askoz ere egokituago dauden proiektuekin batera, baina bizirauteko behar den esperientzia metaturik gabe.

Administrazio Publikoak sektorea sustatzeko laguntza-politikak egiten ari dira? Zeintzuk dira erronkak?

Administrazio Publikoen zeregina Jaurlaritza edo udal batzuk gauzatzen ari diren laguntza-politikak egitea (Administrazio Publikoak maila desberdinak izan ditzan) baino askoz urrunago joan behar da. Beharrezkoa da Jaurlaritzako sailak eta Administrazio Publikoak ziur egotea kooperatibismoa konfiantzako kidea dela dauzkaten beharretako asko konpontzeko eta dituzten erantzukizun guztietarako (erantzukizun horiek, sarritan, eremu pribatutik kudeatzen dira).

Administrazio Publikoek kooperatibismoari buruzko ikuspuntu integrala izan behar dute, ez soilik laguntzeko tresna gisa, baizik eta, batik bat, konfiantza-hornitzaile gisa; izan ere, gizarteak Administrazio Publikoen esku jarri dituen betebehar asko ebazteko laguntza eman ahal du.

Zer ekarpen egin dezake batez besteko kooperatibismoak indibidualismoa gehiegi landu duen kultura batean?

Kooperatibismoak beti uztartu ditu interes kolektiboa eta banakakoa.  Hortaz, printzipio kooperatiboa, zeinak kooperatibentzat etengabe lan egin behar duen, bizikidetza demokratikoan hezteko iturri ere bada, eta kooperatibek bazkideei eta gizarteari zabaltzen diete.

______________________________________________________________________