L’Eina és una cooperativa que treballa per a la inclusió social i laboral de les persones en risc d’exclusió. Dins les activitats que desenvolupen, l’Educació en el lleure recull aquelles activitats adreçades a la comunitat educativa, tant a les famílies i les AFA com als centres: Activitats d’educació en el lleure i de vacances escolars, gestió de menjadors escolars…
El seu compromís social els fa ésser conscients de les necessitats socials, cada cop més complexes i difícils d’atendre, que poden portar a les persones a situacions de precarietat socioeconòmica. Per això volen contribuir al desenvolupament social sostenible de les persones, entitats i territoris amb els que hi treballen.
D’on neix la idea d’Eina cooperativa?
A partir de l’experiència i la reflexió d’un grup de persones en relació a les limitacions en el treball comunitari i les dificultats per a donar donar resposta a les necessitats socioeconòmiques de les persones en situació de risc d’exclusió social. Al mateix temps, es volia generar una alternativa laboral que no estigués vinculada al mercat laboral habitual, caracteritzada per la precarietat a la que aboca aquestes persones.
Quins són els objectius i les línies de treball de l’entitat?
Som una cooperativa sense ànim de lucre que té com objecte social la inserció sociolaboral de les persones en risc d’exclusió. Per a poder assolir aquest objectiu desenvolupem activitats socioeducatives i d’atenció social, com a via de generació d’ocupació i de disposar de recursos per a l’impuls de nous projectes dins del marc de l’Economia Social i Solidària que, al sou torn, siguin generadors de llocs de feina amb condicions adequades.
Com us ha afectat la crisi de la Covid i com ho esteu gestionant?
Donada la naturalesa dels nostres serveis, que es presten en el major dels casos en centres educatius i cívics, ha tingut un efecte devastador, amb una reducció de prop del 90% de la nostra activitat. Això ens ha obligat a realitzar un ERTO, que ha afectat al 65% de les persones que treballem a la cooperativa, a més a més de generar una important tensió de tresoreria i la necessitat de sol·licitar un préstec. Per últim, s’ha produït un important volum de pèrdues, que es previsible que arribin als 80.000 € al final de juny.
Per tal de pal·liar els efectes més immediats, especialment pel retard en el cobrament de l’atur per part de les persones afectades per l’ERTO, hem ofert la possibilitat de rebre un cobrament avançat de la prestació per ajudar a minorar els possibles problemes de pagament.
Al mateix temps, hem començat a preparar serveis nous i a revisar els projectes existents, amb l’objectiu doble de poder reprendre l’activitat amb més diversificació, i de tenir més capacitat en la gestió dels serveis que ja oferim, partint de l’impacte de la crisi econòmica i les dificultats que tindran moltes famílies per a fer front al futur.
Gestioneu dues cases de colònies i diferents casals d’estiu, com es presenta aquesta temporada?
Hem estat treballant per tal de poder oferir les activitats d’estiu. Això ens ha suposat una feina intensa de re-definició dels Serveis i adaptació a la nova situació, amb l’esperança que finalment es puguin realitzar. Ens preocupa no obstant les dificultats que podem trobar i les incerteses que s’estan produint, però la nostra aposta és poder fer activitats, no només per qüestions econòmiques sinó especialment perquè entenem
que són molt necessàries per als infants i que, independentment de les circumstàncies en que es realitzen les activitats (distanciament social, equip de protecció individual, sempre serà una alternativa per a que els infants puguin re-trobar-se i anar superant poc a poc la situació.
Quines són les vostres perspectives de futur?
Mirem de ser el més positius possible, tot i que tampoc volem caure en voluntarismes; si bé és cert que aquesta crisi pot marcar diferències en quant a la valoració social de les tasques de cura i socioeducatives, la situació econòmica suposarà un fre important a una transició – més que mai necessària – en què aquestes tasques es vegin com una inversió i no com fins ara que, molt sovint, han estat vistes com una despesa i associades a situacions de precarietat.
Precisament per això, també creiem que hem de continuar aposant pel nostre model, treballant des de la qualitat i amb una perspectiva social transformadora, i confiem que podrem mantenir i augmentar el nostre volum d’activitat: contestant la pregunta, veiem un futur complicat i incert, de contracció, i que farà més necessària que mai la pràctica dels valors de solidaritat i cooperació que defensem, però que obre possibilitats tant a nivell intern, en la millora dels nostres processos, funcionament i adaptació per a poder continuar oferint la mateixa qualitat amb menys recursos, com extern, en poder explorar noves alternatives i models en les activitats que oferim.
Per què heu decidit treballar amb un banc com Fiare Banca Etica?
Des dels nostres inicis hem apostat per la Economia Social i Solidària. Això s’ha reflectit en el treball amb entitats i empreses d’ESS en la mesura que la situació de solvència de la cooperativa ens ho ha anat permetent. En aquest sentit, feia molt de temps que contemplaven la necessitat de treballar amb una entitat que oferís serveis bancaris en sentit estricte, ja que entenem que és un sector estratègic si reialment volem que l’ESS
tingui un impacte real i pronunciat, amb l’extensió d’un model obert al conjunt de la societat. Per això, en el moment que hem tingut l’oportunitat de treballar amb Fiare, ho hem fet.
Impulseu altres projectes comunitaris i d’economía social. ¿Quines sinergies creieu que us aporta el treball en xarxa?
El treball en xarxa és, per a nosaltres, tant un necessitat com una aposta estratègica. És una necessitat en quant que creiem que és la millor manera d’impulsar nousprojectes, en línia amb els nostres objectius socials, projectes que a més a més tinguin una major capacitat transformadora. I és una aposta estratègica en tant que és el nostre model de creixement, un model que ha d’estar basat en el creixement enxarxat d’una pluralitat d’entitats, el que garanteix l’orientació als valors de l’ESS i evita/minora l’orientació al mercat que, molt sovint, és necessària a partir d’un volum determinat d’activitat.
Sabem per pròpia experiència que és un model ple de dificultats, que suposa coordinar una pluralitat de visions i interessos molts sovint diferents, però és precisament en aquesta pluralitat on podem extreure de forma conjunta nous aprenentatges, idees i possibilitats, amb un enriquiment mutu de les entitats que participem.
Quizás también te interese
Vente a celebrar una década de finanzas éticas a Madrid
31.10.2024
Celebración de los diez años del banco en Bilbao
31.10.2024
Accionistas por un Bien Común: Diez años de Fiare Banca Etica
29.10.2024
El ABC de la ciberseguridad: conoce los fraudes online más comunes
21.10.2024
La huella de carbono de Banca Etica
10.10.2024
Aprovechar, alimentar y concienciar: una visita a la Fundació Espigoladors
09.10.2024